Política sexi

Fa un mes, Matteo Salvini somreia a tors descobert entre llençols blancs als lectors del suplement ‘XL Semanal’. Moltes van ser la persones que van considerar que el posat sexi del ministre de l’Interior italià presentava la seva xenofòbia com l’ocurrència subversiva d’un irresistible ‘enfant terrible’. “L’home que es riu d’Europa”, deia el titular.

L’atractiu físic és vist en els polítics homes com un valor afegit, no com una característica que, es tingui o no, sempre posa el subjecte polític sota sospita, com passa amb les dones. Com a resultat, els homes poden jugar-hi. Al contrari que Salvini, la bellesa del primer ministre canadenc Justin Trudeau és el fermall a la seva imatge d’home per al nou segle, al capdavant d’un govern paritari i multiracial. L’atractiu rude de l’exministre de finances grec Iannis Varufakis augmentava la llegenda de flagell de la ‘troica’. A Espanya, tres dels quatre líders dels partits més votats s’assemblen en estil al president francès Emmanuel Macron, amb la seva aparença de jove gestor competent, però fresc com el protagonista d’un anunci de colònia, llest per agafar les regnes en una Europa tan desgastada com sense nord.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Conviuen amb líders al capdavant de potències consolidades o emergents que representen una idea més tradicional de patriarca, com el president rus Vladimir Putin –i les seves fotos amb ossos, en submarins o fent karate– o el xinès Xi Jinping. Molt s’ha escrit sobre com l’ample pit del primer ministre indi Narendra Modi, considerat un signe de virilitat, es va utilitzar durant les eleccions del 2014 com a metàfora de la seva política contundent i eficient.

Per molt diferents que puguin semblar els homes polítics, tots mostren la versatilitat de la masculinitat. Sigui accentuant la seva faceta més tradicional, sigui reinventant-se, la representació de l’home polític intenta satisfer les inquietuds nacionals del territori que pretén governar.