Solucions globals per al 'top manta'

La problemàtica del ‘top manta’ s’agreuja a l’estiu i afecta de manera diferent moltes poblacions de la costa catalana. Des de la situació que l’alcaldessa de Roses qualifica com a “insostenible” al municipi de l’Alt Empordà fins a la notable disminució de manters, i fins i tot l’erradicació gairebé completa de la venda de carrer il·legal, a municipis com Calella, Blanes o Salou. El fenomen és molt dispers i canviant i, a més, en els últims anys ha variat notablement el mateix desenvolupament del ‘negoci’. Mentre que abans el material amb què es comercialitzava arribava en mans dels manters sense que aquests l’haguessin de pagar anteriorment, ara, a causa dels nombrosos decomissos de la policia, l’adquisició ha de ser anterior, amb la qual cosa ha canviat també l’actitud dels venedors, que dipositen tot el seu capital als productes de la venda ambulant.

Hi ha hagut ajuntaments que han optat per campanyes de conscienciació dirigides als presumptes compradors per dissuadir-los del tracte comercial i també per actuacions tendents a evitar que els manters arribin a la seva destinació. Altres, com Blanes, han regularitzat la venda als passejos marítims amb permisos d’ocupació de la via pública que converteixen els venedors legals en ‘vigilants’ interessats que eviten presències que els poden perjudicar. A Salou, han apostat per una alternativa social amb l’aquiescència d’associacions de senegalesos que permet mercats ambulants autoritzats en què està prohibida la venda de falsificacions.

Tot i així, el cert és que el ‘top manta’ s’assembla a una serp que va oscil·lant a través de diferents zones turístiques, amb la qual cosa es reclama una actuació global que impliqui totes les administracions, no només la local. És una demanda de l’Associació Catalana de Municipis, que aposta per una qualificació penal de la venda il·legal, un treball constant per evitar la marginalitat dels venedors i una política social efectiva que fomenti la inclusió. El mateix Síndic de Greuges ha intervingut en l’assumpte i ha proposat iniciatives en aquest mateix sentit (inserció laboral, regularització dels ‘sense papers’) amb accent en la lluita contra els canals de distribució dels productes.

El fenomen és general i, més enllà de la repressió puntual, demanda una resposta política conjunta que valori tant la legitimitat del comerç reglamentat com la millora de les condicions de vida dels manters.