Anar al contingut

Contrapunt

Morir en el treball

ALBERT BERTRAN

Morir en el treball

Salvador Sabrià

Des del 2012 torna a pujar la incidència d'accidents laborals a Catalunya

En l’accident del pont Morandi a Gènova s’han comptabilitzat ja més de 40 morts. En els atemptats del 17 d’agost del 2017 van perdre la vida 16 persones, sense comptar amb els terroristes abatuts. Són xifres i situacions dramàtiques que causen un fort i lògic impacte en l’opinió pública. Per la seva brutalitat, per la proximitat, per què tots ens sentim com possibles víctimes. Però hi ha altres morts que tenen poc a veure amb les causes naturals que també inclouen els elements de proximitat i d’inesperades i que no obstant sembla que s’han assumit com una fatalitat normal i inevitable. Es tracta de les morts causades per accidents laborals. 

L’any passat van perdre la vida treballant, o acudint o tornant del seu lloc de treball, un total de 484 persones a Espanya, 54 d’elles a Catalunya. La xifra es manté amb poques variacions a l’alça o a la baixa en els últims tres anys, però en el conjunt de la crisi, des del 2008 fins a l’any passat, suma en total l’escandalosa xifra de 6.433 morts a Espanya. És cert que la situació ha millorat des d’aleshores, però continua sent un problema molt greu i del qual en els últims anys se’n parla poc.

En xifres absolutes, el nombre de morts s’ha més que reduït a la meitat des del 2008. A Catalunya es va passar de les 137 morts del 2008 a 54 l’any passat, o 51 si es compten les últimes xifres que inclouen de juny del 2017 a juny del 2018. És lògic que hi hagi menys accidents laborals si es redueix la població activa. Per això val la pena observar els índexs d’incidència, que mesuren en nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors. I aquí és on emergeix una dada molt preocupant: des del 2012 la tendència torna a ser a l’alça.

Després de les dramàtiques xifres del 2008, amb més de 1.000 morts per treballar, es van començar a prendre mesures, es van endurir les lleis i els controls i les mesures de prevenció. Hi va haver campanyes de conscienciació. Tot això va contribuir a rebaixar pràcticament a la meitat tant la xifra global d’accidents com de morts.

Però no s’hauria de baixar la guàrdia. Al contrari. En plena canícula, el sindicat CCOO de Catalunya advertia que es manté la tendència a l’alça i reclamava de nou a les empreses més respecte a la vida i a la salut dels treballadors, i a l’Administració que obligui a complir els mínims exigibles en matèria de prevenció de riscos laborals. 

En la seva última memòria anual, el Consell Econòmic i Social de Catalunya, afegia nous elements de reflexió en aquest tema: les xifres demostren que amb la temporalitat augmenta la sinistralitat i que un 40% del total d’accidents laborals els pateixen persones que porten menys d’un any en l’empresa. 

Com en l’anunci de Trànsit, en el cas del treball també una sola mort ja és un excés.