Anar al contingut

Anàlisi

Llarga vida a la reina

RPE

Llarga vida a la reina

Imma Sust

Si he d'escollir, jo també soc una feminista dolenta, no m'agrada que em trepitgin i sempre seré de Madonna

No respecta les regles. Provocadora, divertida i valenta. Amb un coeficient intel·lectual de 140. Cantant, escriptora i compositora. Res dolent puc dir-ne. Des que tinc ús de raó que la segueixo, la sento, la miro i l’admiro. Una dona forta i tremendament bonica. Rossa o morena. Tant és. Ja firmaria per estar com ella no als 60, sinó ara, als 44.

La vaig veure per primer vegada a Barcelona l’1 d’agost del 1990 a l’Estadi Olimpic i vaig al·lucinar quan va cantar 'Like a virgin' simulant una masturbació a l’escenari. Traumatitzada per la mort de la seva mare als 35 anys o violada quan era una adolescent a l’arribar a Nova York, Madonna mai s’ha presentat com una víctima. Al contrari. Les seves desgràcies sempre l’han fet més forta i poderosa. Mai encasellada. Ni femenina ni masculina. És només Madonna.

Avançada al seu temps

Vegetariana des dels 15 anys, ha passat del catolicisme al judaisme i es diu que podria convertir-se a l’islam. Un ésser absolutament lliure que lluita en el que creu i que sobretot creu en ella mateixa. Res pot amb l’ambició rossa, ni tan sols el temps. Es reinventa cada any que passa. Crea tendència i mai passa de moda. Físicament i musicalment. Imitada fins a la sacietat, als 60 anys, continua sent la maleïda reina del pop. Ha deixat enrere BowiePrince i Michael Jackson. Ha tingut els fills que ha volgut i amb qui ha volgut. Ha fet sempre el que li ha donat la real gana. Ha sigut criticada, humiliada, censurada i atacada. Una dona avançada al seu temps. Va treure el llibre 'Sex' i va editar l’àlbum 'Erotica' a finals de segle i la van titllar de puta i de bruixa. Ella només volia ser com Bowie, però és clar... era una dona. Es va defensar de les crítiques dient que per ser feminista no calia negar la seva sexualitat.

En el discurs que va fer al recollir el premi a la dona de l’any 2016, atorgat per la revista nord-americana 'Billboard', va dir: "A la merda tot. Soc un altre tipus de feminista. Soc una feminista dolenta". Mirin i sentin el discurs sencer si poden a internet. És meravellós. A mi, i a les meves amigues de l’escola, les adolescents dels 80, ens va ensenyar a estimar-nos, a no tenir-li por al sexe, a rebel·lar-nos, a ser fortes i a confiar en nosaltres mateixes. Que ningú et digui el que has de fer, el que has de dir ni amb qui has de cardar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Censurada pel Vaticà, la Pepsi i la MTV, mai s’ha donat per vençuda. Amant de la contradicció i de l’escàndol. Mai ha volgut fer duets amb altres cantants i el dia que ho va fer es va besar amb Britney Spears. En aquell moment, semblava que la princesa li volia robar el tron a la reina, però no va ser així. Ningú li traurà mai el lloc a Madonna. Ni tan sols Lady Gaga amb la seva veu clarament superior. Arriba tard, Madonna sempre guanya perquè sempre és la primera. Icona gai, reina del pop, única i inimitable. Una autèntica diva que ostenta el rècord Guinness a l’artista més d’èxit de tots els temps. Guanyadora de dos Globus d’Or, no té estrella al passeig de la Fama de Hollywood perquè no vol que trepitgin el seu nom.

Si he d’escollir, jo també soc una feminista dolenta, no m’agrada que em trepitgin i sempre seré de Madonna. L’adoro. Llarga vida a la reina.