El tío Che com a símptoma

La història va tenir un final feliç, ben mirat l’únic possible, perquè qualsevol altre desenllaç hagués sigut escandalós. Però aneu a saber. El cas és que a la rambla del Poblenou hi ha una orxateria-gelateria fundada el 1912, el Tío Che, una institució al barri. Un ninot encarregat a mestres ninotaires de València situat al costat de les taules de la terrassa s’ha convertit des de fa anys en una de les imatges del Poblenou, un barri que en els últims temps lluita agosaradament per preservar la seva personalitat en ple assalt turístic.

Morir d’èxit

Està tan bé Poblenou, s’hi viu tan bé i fa tant goig visitar-lo que corre un seriós risc de morir d’èxit. En aquest context, l’Ajuntament va ordenar al Tío Che que retirés la figura perquè és “un element no autoritzat a la terrassa”,i va multar la propietària. Es va muntar un ciri, esclar, i en tres dies l’Ajuntament va fer marxa enrere i va permetre la tornada del ‘ninot’ al lloc que mai hauria d’haver abandonat. L’Ajuntament va anunciar la retirada de la sanció amb l’argument que és “un ninot més propi de la imatgeria festiva del Poblenou que de la promoció de l’establiment”.  Podem preguntar-nos com és possible que no ho sabessin abans d’ordenar la seva retirada, una decisió que hauria d’acabar amb la carrera política de qui sigui que l’hagi pres o l’hagi permès.

Notícies relacionades

El Tío Che és intocable

El popular ninot d'El Tío Che del Poblenou tornarà a la seva ubicació habitual

Atès que sembla bastant difícil que els nostres representants polítics —és igual el nivell de l’administració— es dediquin a solucionar els problemes dels ciutadans, embrancats com estan en càlculs electorals, propaganda, pugnes partidistes i altres, almenys podrien no crear nous greuges allà on no n’hi ha. La regulació de les terrasses a Poblenou és certament un assumpte complex, i més a la rambla, l’eix vertebrador del barri. Però, ¿com és possible que ningú sabés què era i què simbolitzava el ninot del tío Che abans que les firmes s’acumulessin a change.org i els veïns prenguessin a l’assalt twitter? Espanta pensar que en altres assumptes més transcendentals els qui prenguin les decisions tinguin el mateix profund coneixement de la realitat sobre la qual incideixen.

Em temo que el tío Che no és tant una anècdota com un símptoma, signe dels temps.