El Tío Che és intocable

Al Poblenou estan de celebració perquè el rei defenestrat ha recuperat el seu tron: el ninot del Tío Che ha tornat al seu lloc de sempre i ho ha fet en alabança de multituds, encapçalant desfilada, com toca a qualsevol rei, escortat pel seu poble i pels dracs del regne, és a dir, pels veïns i la Colla de Dracs del Poblenou. La decisió de l’ajuntament d’ordenar a l’orxateria del mateix nom la retirada de la figura –una inspecció va determinar que era "un element no autoritzat a la terrassa"– va enardir els veïns, va desencadenar una sorollosa campanya a internet i va obligar l’ajuntament a fer marxa enrere. Tres dies va romandre el Tío Che a l’exili, tot i que en bona companyia: va ser acollit al Centre d’Imatgeria Festiva del barri, on va conviure amb gegants i dracs. Fins a aquest dilluns, que va tornar al seu lloc de sempre a la rambla del Poblenou.

El tema de fons és que el Tío Che no és un ninot qualsevol, com va jutjar l’ajuntament. Per començar, és una figura festiva que l’actual propietària, Teresa Moreno, va encarregar fa més de 20 anys a un faller de València. "El nostre logo era un ninot i, per tant, havíem de tenir-ne un", diu. ¿Per què si no va ser acollit al Centre d’Imatgeria? "Doncs perquè per a nosaltres és un element de la imatgeria festiva del barri", diu Mercè Ayora, presidenta de la Colla de Dracs. "És un element d’identitat. Per això va passar el que va passar". Almenys, l’ajuntament va tenir reflexos per no deixar-ho prosperar. El consistori va arxivar la denúncia i va retirar la multa de 105 euros a l’orxateria al considerar que el Tío Che "era un ninot més propi de la imatgeria festiva del Poblenou que de la promoció de l’establiment". Van descobrir el que ja sabia tot el barri.

El Tío Che va ser fundada el 1912. Els besavis del marit de Moreno havien abandonat el seu poble a Alacant, La Nucía, amb la intenció de fer les Amèriques, i estaven a Barcelona de passada, esperant el vaixell que els portaria a l’encalç del seu somni. "Sembla que duien a sobre quatre xufles i mentre esperaven el vaixell van fer orxata i es van posar a vendre". El besavi intentava captar els clients amb un reiterat: "Che, probá esto, che, probá esto" típic de La Nucía, i es va quedar l’oncle Che i es va quedar l’establiment, que així va ser batejat. En algun moment d’aquesta història centenària algú va decidir que el símbol del negoci havia de ser "un ninot de l’horta valenciana, on es conrea la xufla," segons explica la propietària. Més tard ella mateixa va encarregar la famosa figura.

Volem que tornis

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

La notificació de l’ajuntament va arribar divendres i el mateix divendres l’establiment va retirar el ninot. "Vaig pensar: em multes per això, doncs, el trec, què he de fer", diu Moreno. Aquella nit el va guardar al magatzem, però la veu es va començar a córrer pel barri. Hi havia indignació. En change.org, un veí va obrir un compte per recollir firmes per donar suport a la tornada del ninot a la rambla. "Aquesta figura és nostra, del barri del Poblenou, de tota la vida", diu l’encapçalament de la petició, a la qual, finalment, van donar suport 2.400 firmes. Algú va pensar que la figura, si havia d’estar emmagatzemada, havia d’estar emmagatzemada amb dignitat, i dissabte va ser traslladada al Centre d’Imatgeria amb la mateixa pompa amb què aquest dilluns va ser retornada, amb seguici, amb dracs, amb gegants. Es conversava de poc més a les finestretes de l’orxateria. Una nena va fer un dibuix del ninot amb la llegenda: "Volem que tornis", i el va enganxar en un arbre just davant de l’establiment. ¡És la identitat, estúpid!, semblaven entonar tots a l’uníson.

La tornada del rei defenestrat va ser celebrada amb aplaudiments a la rambla del Poblenou. Teresa Moreno va plorar: li van donar un micròfon i va agrair el recolzament dels veïns. "És una mostra de com ens estimen al barri", havia dit i celebrat poc abans. Alguna foto quedarà en els arxius d’aquells tres dies en què van condemnar el Tío Che a l’exili. La sensatesa estava del costat dels veïns.