Records únics

Article 599.  Tinc un amic que sempre em diu que els records ens ancoren a la vida, perquè quan recordes disfrutes, però també compares. Els primers records són sempre agradables perquè no aspirem a res. Però com més fem una mateixa cosa, més expectatives tenim i acostumem a desil·lusionar-nos al recordar experiències similars

Crec que conté molta veritat la seva teoria. Li vaig preguntar per un record seu propi que no tingués comparació amb res. I em va parlar de quan feia, amb 20 anys, classes particulars de matemàtiques a nens de 12 anys. I un dia va arribar un alumne que volia classes de reforç, però que als dos dies va descobrir que en realitat no necessitava cap ajuda amb els números i això era perquè... Bé, us ho explicaré després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc: Mortal y rosa, de Francisco Umbral (Editorial Austral). Un d’aquests assajos sobre el dolor de la pèrdua del teu propi fill. Commociona i el dolor et supura fins a l’esòfag.

Segon lloc: Palabras sin música, escrit per Philip Glass (Malpaso Ediciones). Unes memòries que en realitat són un cant a la creació personal d’aquest artista. Ple d’amor i fascinació per qualsevol tipus d’art.

Primera posició: La ridícula idea de no volver a verte, escrit per Rosa Montero (Ediciones Seix Barral). Una dissecció extaordinària sobre la vida de Marie Curie i com pot influir en la teva pròpia vida i ajudar-te a superar el dolor.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I el que va descobrir el meu amic pocs dies després és que aquell nen en realitat no venia per les classes de reforç, sinó perquè volia fer-se amic del seu germà mitjà.  Aquelles classes no servien per millorar les matemàtiques sinó per intentar aconseguir una amistat durant el final de les classes particulars just quan es creuaven. Aquest era el seu record únic.

Ah, per cert, em va explicar que l’estratagema va funcionar: els dos nois es van fer grans amics. ¡Bon diumenge!