IDEES

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44322109 graf836  avil s  15 07 2018   la escritora italiana elisabet180724153927

zentauroepp44322109 graf836 avil s 15 07 2018 la escritora italiana elisabet180724153927 / Alberto Morante

Un any més, i en van set, el Festival de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror més important de la península, el Celsius d’Avilés, ha sigut un èxit. Encapçalat per autores internacionals com Kameron Hurley, Becky Chambers, Lisa Tuttle, Laura Lee Bahr, Kim Lakin-Smith o Elisabetta Gnone, el certamen celebrat de l’11 al 15 de juliol ha destacat per la seva aposta en femení, molt lluny finalment d’aquelles taules en les quals tot eren homes acompanyats per la ‘dama de la ciència-ficció’ Elia Barceló (que també ha assistit aquest any i ha plorat emocionada al veure el canvi).

El Festival de Ciència-Ficció, Fantasia  i Terror d’Avilés ha destacat aquest any per la seva aposta en femení, redescobrint autores que són punta de llança del gènere 

Notícies relacionades

Així, entre milers d’assistents i al costat de centenars d’actes, els aficionats han redescobert aquest estiu autores que són punta de llança del gènere, com Susana Vallejo, Sofía Rhei, Lola Robles, Gabriella Campbell, Adolfina García, Ana Campoy, Felicidad Martínez, Aranzazu Serrano, Victoria Álvarez, Neus Delgado o, és clar, l’argentina Mariana Enríquez, escriptora de relats que se suma al món de la novel·la amb ‘Éste es el mar’ (Random House) i el sucós i mordaç retrat de Silvina Ocampo 'La hermana menor' (Anagrama).

Si un nom ha simbolitzat aquesta visibilització massiva d’autores i lectores del gènere fantàstic, amb tot, ha sigut al Celsius 2018 el de la professora Teresa López-Pellisa, gran ‘tapada’ del programa malgrat presentar tres llibres indefugibles. Autora de l’assaig sobre cibercultura 'Patologías de la realidad virtual’ (FCE), l’estudiosa forjada a la UAB va obrir foc en una taula sobre antologies, en la qual va presentar al costat de Robles la seva recopilació 'Distópicas i Poshumanas’ (Libros de la Ballena): prova que, d’Emilia Pardo Bazán a María Zaragoza, la ciència-ficció té a Espanya un cànon femení silenciat. Al costat d’una altra antologia, sobre dones artificials i titulada 'Las otras’ (Eolas), la seva altra gran aportació al festival va ser 'Historia de la ciencia ficción en la cultura española' (Iberoamericana), un imprescindible estudi a 13 veus que per primera vegada analitza el gènere, a més d’en narrativa, en teatre, poesia, còmic o televisió. En ell, és clar, es remarca sovint el gradual increment de les veus femenines. Com sol dir la traductora Cristina Macía, pionera i cofundadora del Celsius: “¡Doncs ja era hora, amor!”.