Israel, sense complexos

Si qualsevol altre país hagués aprovat una llei com la que acaba de sancionar la Knesset israeliana –Llei de l’Estat-Nació–, ens trobaríem no només davant d’una allau de crítiques per considerar-la supremacista, racista i antidemocràtica, sinó també davant d’una enorme pressió internacional per provocar-ne l’anul·lació. Però Israel gaudeix de tal nivell d’impunitat que, més enllà de puntuals diatribes com la que aquí es recull, sap que ningú rellevant està disposat a dur-li la contrària fins aquest punt.

Així ha passat des de fa dècades, en una dinàmica que ha permès a Tel Aviv actuar al seu aire, sense límits i sense complexos, abusant amb freqüència no només de la condició de víctima de molts jueus maltractats per la història, sinó també de la seva òbvia superioritat en tots els camps respecte als seus veïns. Si a això s’hi afegeix el silenci i la passivitat dels qui acumulen responsabilitats històriques en contra seu o prefereixen no ser assenyalats com antisemites (confonent a posta la crítica a un govern amb la condemna a un poble i els seus valors més preuats), juntament amb el recolzament irreflexiu de Washington (Trump només és un més d’una llarga llista), s’entendrà immediatament com s’ha arribat fins aquí.

Hebreu, única llengua oficial

Perquè aquesta llei –que declara Israel com la llar nacional jueva, reserva el dret d’autodeterminació només als jueus i únicament reconeix l’hebreu com a llengua oficial– no ha sortit del no-res. Al contrari, és un pas lògic en un procés que insisteix a convertir en absolutament irrellevants els àrabs israelians, que ja constitueixen entorn del 19% dels 8,4 milions d’habitants, i que té com a principal objectiu el control definitiu de tota la Palestina històrica.

Així queda reflectit també en altres apartats d’aquesta llei, en obert menyspreu al dret internacional, a l’insistir que Jerusalem és la capital completa i unida d’Israel i a l’afirmar que el desenvolupament dels assentaments és un valor nacional i que l’Estat promourà la seva construcció i consolidació. En definitiva, per a qui, conscient que ningú se la jugarà pels palestins, està acostumat a imposar els seus propis dictàmens sense sentir-se limitat pels seus propis valors i principis ètics, resulta fins i tot difícil contenir-se.

Una de les lleis bàsiques

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I és així com s’ha arribat a una votació –amb 62 vots a favor, 55 en contra i dues abstencions– que, a falta d’una Constitució escrita, converteix aquesta norma legal en una de les 12 Lleis Bàsiques que serveixen de fonament a l’Israel nascut fa 70 anys. Una norma que aprofundirà encara més la bretxa interna en la societat israeliana, a l’espera que aviat es faci també el pas de crear comunitats separades per als jueus dins del seu territori (¿com es pot evitar que la qualificació d’‘apartheid’ ressoni cada vegada amb i amb més força?).

Potser, necessitat de consell sobre els límits de l’Estat de dret, és aquesta la raó per la qual Netanyahu acaba de convidar el tan democràtic primer ministre hongarès, Victor Orbán, a visitar Israel.