Anar al contingut

Al contraatac

Els finals feliços

Els finals feliços

Milena Busquets

Després del rescat de Tailàndia, ara sé que Spielberg va dir la veritat: els 'gonnies' sortien de la cova i E.T. tornava a casa amb la seva mare

Malgrat que la vida s’encarregui de desmentir-ho de manera brutal i implacable una vegada i una altra, els humans continuem tenint una certa tendència a esperar un final feliç. No em refereixo, és clar, al final dels finals. Aquest serà atroç, sense cap dubte, ja que tot sembla indicar que comportarà la impossibilitat de tornar a banyar-nos nus de matinada al mar Mediterrani, així com tornar a beure vi o sentir a una pell desperta els petons de les persones que hem estimat.

Hi ha un punt de pel·lícula d’aventures en la història d’unes criatures de 12 anys que decideixen explorar una gruta amb el seu entrenador de futbol i queden atrapats a causa d’una inundanció sobtada.

La vida no té tant talent com Spielberg

La història té lloc a Tailàndia, l’equip de futbol dels nens es diu Wild Boars Football Club (el Club dels Senglars Salvatges) i l’entrenador és un jove intel·ligent i sensible de 25 anys que, després de perdre els seus pares i el seu germà en la infantesa, va passar 10 anys en un temple budista.

Si la pel·lícula l’hagués dirigit Steven Spielberg, des del principi hauríem sabut com acabaria, però la vida no té tant talent com Spielberg, així que, a mesura que anaven passant els dies, cada vegada semblava menys probable que hi hagués un desenllaç feliç. I, no obstant, cada vegada que entràvem al diari esperàvem que els haguessin trobat sans i estalvis.

I llavors, nou dies més tard, uns intrèpids rescatadors vinguts de tots els racons del món, homes extraordinaris, herois, homes, els troben gairebé per atzar. I veiem les primeres imatges de les criatures, apinyades sobre un diminut monticle de terra envoltat d’aigua, com a petits mussols d’ulls lluents i somnolents enfilats a una branca, enlluernats per la llum de les llanternes dels bussejadors, incrèduls i somrients. I comencen les discussions sobre com treure’ls d’aquesta cova endimoniada, laberíntica i mig inundada. Potser han d’aprendre a nedar o fins i tot a bussejar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ignoro quantes mares (i pares, i avis, i amics dels pares i dels avis) es van presentar aquell dia a les portes de la cova, amb les seves ulleres de busseig, els seus ànecs i el seu tub, disposats a entrar en aquell precís instant per anar a salvar els seus nens.

Van tardar tres dies a rescatar els 13Tots estan sans i estalvis. Estaran una setmana en observació a l’hospital, així que, tot i que la FIFA els hagi convidat a la final del Mundial de futbol, pot ser que no hi puguin assistir aquesta vegada.

Jo necessitava saber si Spielberg m’havia dit la veritat, si els 'goonies' finalment aconseguien sortir de la cova, si E.T. tornava a casa amb la seva mare. Ara sé que sí.