'Brexit' sense brúixola
El greuge no es redreçarà per un mer canvi de persones al capdavant del ministeri corresponent
zentauroepp42631413 fotodeldia jw 01 bruselas b lgica 23 03 2018 la prim180323153204 /
El problema no és el nom del navegant, ara Dominic Raab en lloc de David Davis, ni l’instrument. Tot i que comptés amb el negociador més destre i amb el GPS més avançat, en comptes de la tradicional brúixola, el Govern britànic seguiria igualment sense nord en el seu pla per fer efectiva la desastrosa decisió adoptada fa dos anys. El greuge no es redreçarà per un mer canvi de persones al capdavant del ministeri corresponent perquè, en el fons, tant Theresa May com la resta del seu gabinet saben que la irresponsable decisió del seu antecessor suposarà un cost insuportable tant per a l’economia nacional com per al paper de la Gran Bretanya en l’escenari internacional. La impossibilitat d’imposar a Brussel·les les seves demandes, l’intent de no defraudar el 51,9% dels votants que van apostar per la sortida i els seriosos problemes interns (no només amb escocesos i irlandesos) per definir una posició ferma han acabat per portar Londres a adoptar una estratègia de control de danys que no convenç ningú. El que May va aconseguir divendres passat, aparentant un acord tory que tot just ha durat dos dies, és una cosa molt allunyada de l’altisonant discurs manejat durant la campanya per al ‘brexit’ pels euroescèptics, resumit en la idea de tornar a ser sobirans i amos de la seva destinació; una cosa que en plena globalització només demostra fins a quin punt la nostàlgia imperial pot encegar fins i tot els pragmàtics britànics.
I ara, una bufetada rere una altra a l’insensat orgull imperial britànic, queda ja clarament definit un panorama en el qual Londres no ha tingut mai la veu cantant. El problema no és com resoldre tècnicament temes tan complexos com el moviment de persones, mercaderies i capitals amb algú que no accepta el seu paper de potència mitjana en un marc comunitari i prefereix ser cap de ratolí que cua de lleó. El veritable problema és com ocultar a la seva pròpia ciutadania –la mateixa que va ser manipulada pels euroescèptics– que fora del paraigua comunitari la pluja és tan intensa que es pot carregar bona part del benestar i la seguretat de què fins ara han disfrutat els britànics. I tot això mentre només queden quatre mesos per arribar a un acord que pugui ser tramitat en temps pels canals comunitaris perquè el proper 29 de març es materialitzi una sortida pacífica del club.
Arribats a aquest punt, ja ha perdut sentit parlar de 'brexit' dur o 'brexit' tou. En realitat, els governants britànics han demostrat que no hi ha cap pla viable a la vista. En conseqüència, adquireix més pes la perspectiva d’una sortida abrupta, sense acord, fet que suposaria encara més costos per a qui es quedi desconnectat de la dinàmica europea. Vist així, i al marge de la sort personal d’una May debilitada fins a l’extrem, ¿hi deu haver algú a l’illa dissenyant, no un nou referèndum, escassament factible en el poc temps que resta, sinó un nou procés de reingrés per a d’aquí a una dècada?
