El tauler català

Demà, al vas hi haurà una mica d'aigua

Sánchez busca desinflamar i Torra es va assabentant que el 47% de recolzament a les urnes és insuficient

2
Es llegeix en minuts
Demà, al vas hi haurà una mica d'aigua

Maria Belmez

La cimera d’aquest dilluns decebrà els que creuen en miracles. Els que pensen que Pedro Sánchez és un mixt de Kelsen i Miguel Herrero de Miñón que pot generar una fórmula que, en menys temps que unembaràs, doni a Catalunya més autogovern i resolgui el seu encaix a Espanya. O als que volen que l’independentisme –que ha trobat en Torra un ‘broker’ original– es rendeixi tot sol perquè va fer el ridícul el 27-O, oblidant que va guanyar les eleccions del 21-D i que si reconeix que anava de farol pot perdre el 47% que l’ha estat votant des del 2012. Amb Torra –que va a Tarragona a presidir al costat de Felip VI després de trencar relacions amb la Monarquia– tota previsió és aventurada, però m’arriscaria a dir que, després de la cimera, el got que fins fa 30 dies no era buit sinó foradat pel fons, tindrà una mica d’aigua.

Motius per a un optimisme molt prudent

Hi ha raons per al pessimisme, com la resolució rupturista del Parlament de dijous passat –impulsada per la CUP, vista amb recel per ERC i arbitrada per JxC– que ha obligat el Govern de Sánchez a acudir al Constitucional. Sí, com amb Rajoy, però és que la Constitució no canvia amb la moció de censura. I hi ha motius per a un molt prudent optimisme. El primer és el sol fet que la cimera se celebri. Fa dos mesos hauria estat gairebé impossible (tot i que Rajoy no la va descartar), però el resultat estaria cantat: un ‘cero patatero’ dels d’Aznar. Ara és diferent.

Sánchez, que a Catalunya parla amb Miquel Iceta i no amb García Albiol, no vol –sap que és impossible– que l’independentisme demani perdó pel disbarat del 27-O que Aznar (que està al darrere de Pablo Casado) qualifica de “cop d’Estat no resolt”. Sap que el conflicte va per llarg i que, com va dir la ministra de Justícia, abans que res s’ha de desinflamar. Per això ofereix diàleg (dins de l’ordre constitucional), acosta els presos i busca alguns acords. Creu que la salutació i les bones maneres són condició ‘sine qua non’ per iniciar el desglaç, que no s’ha de governar Espanya contra Catalunya (encara que es pogués) i que, vist això, Catalunya agrairà els gestos. I, fins i tot optimista, aposta que Espanya també ho agrairà perquè, com deia Felipe González, l’opinió pública no és l’opinió publicada. Espanya no és només ‘El Mundo’ o la COPE.  

Notícies relacionades

l’independentisme –dividit entre evolucionistes (ERC) i negacionistes (el puigdemontisme)– sap que governa després d’unes eleccions convocades sota el 155, que Europa no compra la imbecil·litat de l’‘Espanyistan’, que no pot repetir l’intent del 27-O i que, mentre pensa el que ha de fer de gran, necessita guanyar temps. I que, encara que només Joan Tardà i Carles Mundó ho diuen obertament, el 47% és insuficient. Necessiten engreixar-se i no tancar-se amb la CUP albany turc de la puresa rupturista. Per això ERC i JxC van votar la moció d’Iceta (amb Domènech al darrere) demanant un consens català més ampli per negociar amb Madrid. Contra la CUP, aliada per un dia amb Inés Arrimadas i García Albiol.

Aposta: demà al got hi haurà una mica d’aigua.