Anar al contingut

Anàlisi

Oficina central de la Agencia Tributaria, en la plaza de Letamendi de Barcelona.

QUM ROSER

Justícia tributària a cop de sentència

Benjamí Anglès Juanpere

Un sistema tributari injust no només perjudica la butxaca dels contribuents, sinó que genera desconfiança no ajuda a combatre la pitjor de les injustícies, el frau fiscal

Fa pocs dies, el Tribunal Suprem va declarar contrari a dret el mètode de càlcul del valor dels immobles que utilitzen algunes comunitats autònomes als efectes de l’impost de transmissions patrimonials.

Rebutja l’estimació per referència al valor cadastral, corregit per coeficients multiplicadors aleatoris, com a tècnica de valoració dels immobles davant els valors declarats pels contribuents, al considerar que aquest sistema de taxació no és apte per determinar-ne el valor real, la qual cosa és imprescindible per concretar-ne la capacitat econòmica.

Fa un any, el Tribunal Constitucional va resoldre que les transmissions d’immobles amb pèrdues no estan subjectes a l’impost municipal de plusvàlua. L’alt tribunal va afirmar que és necessari que existeixi un increment real de valor com a exponent de la capacitat econòmica del contribuent, ja que, en cas contrari, aquesta seria irreal.

Les dues sentències fan referència al principi de capacitat econòmica com a element clau per determinar la legalitat de l’impost aplicat en cada cas. En aquest sentit, la Constitució afirma que tots hem de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la nostra capacitat econòmica, és a dir, a partir d’una manifestació de riquesa que permeti fer front al pagament d’un tribut, com per exemple disposar d’una renda o un patrimoni.

Principi de capacitat econòmica

El respecte al principi de capacitat econòmica, junt amb altres principis constitucionals com el de generalitatigualtatprogressivitat i no-confiscatorietat, permet assolir el principi de justícia tributària. Aquest respecte hauria de sorgir i s’hauria d’aplicar indubtablement per part de les diferents administracions tributàries en el dia a dia de les seves actuacions i pronunciaments, però massa vegades és necessària la intervenció dels tribunals perquè el sistema tributari sigui veritablement just.

No obstant, ¿feien falta múltiples litigis i un pronunciament del Tribunal Constitucional per indicar als ajuntaments que l’impost sobre l’increment de valor de béns immobles no es pot exigir quan precisament no existeix aquest increment de valor? ¿O eren necessaris tants processos judicials i una sentència del Tribunal Suprem per advertir a algunes hisendes autonòmiques que multiplicar el valor cadastral per un coeficient arbitrari no permet obtenir un valor de l’immoble ajustat a la realitat?

Així mateix, els contribuents afectats no ho tindran fàcil per recuperar els seus diners, perquè tant ajuntaments com comunitats ja han anunciat que, si han de tornar tot el que han ingressat indegudament, les seves finances patiran un important daltabaix; com si no importés el perjudici econòmic causat a persones i empreses durant tots aquests anys. Un sistema tributari injust no només perjudica la butxaca dels contribuents, sinó que genera desconfiança en els ciutadans i no ajuda a combatre la pitjor de les injustícies tributàries, el frau fiscal.

Temes: Impostos