Dues mirades

Junqueras i el 17-A

Costa creure el que suggereix sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Una presó injusta no ho justifica tot

1
Es llegeix en minuts
Junqueras i el 17-A

ALBERT BERTRAN

Des de la presó d’Estremera, Oriol Junqueras va escriure una carta que va ser llegida en la conferència nacional d’ERC. Unes paraules serenes, contundents, crítiques amb el nacionalisme excloent i reivindicatives, molt reivindicatives de la tasca d’ERC en la preparació de l’1-O i del preu que estan pagant. "I tot i això hem hagut d’aguantar infàmies i acusacions de tot tipus, des de covardia (malgrat donar la cara sempre) fins a pactes secrets amb el PP." Infàmies...

Notícies relacionades

La carta provava de cisellar un escut per protegir ERC dels dards enverinats que es llancen en la batalla per l’hegemonia independentista. En la seva defensa arguïa els esforços del partit per fer caure el Govern de Rajoy, "responsable de tota la repressió i els greuges, el 17 d’agost, el 20 de setembre o l’1 de octubre"... ¿el 17 d’agost? Ja sabem el que va ocórrer l’1-O, el 20 de setembre va ser la jornada que es va iniciar amb els registres de la Guàrdia Civil en diferents seus i va acabar en la protesta multitudinària que va portar Cuixart i Sànchez a la presó, però, ¿què va fer el Govern d’Espanya el 17 d’agost?

El 17-A, el gihadisme va assassinar 16 persones i en va ferir més de 100 a Catalunya. Primer, va sembrar el terror a Barcelona. Després, a Cambrils. Costa d’endevinar a què es refereix Junqueras amb aquesta menció. Més aviat costa de creure el que suggereix. Tant de bo es pogués explicar en llibertat. Però una presó injusta no ho justifica tot. Tampoc la infàmia.