La possibilitat d'un canvi a Mèxic

Només en un país on hi hagi més gent que no tingui res a perdre és possible una revolta contra el poder i a Mèxic pot passar perquè és un d’aquells països on la majoria no compta. Oprimida per corruptes, assetjada per narcotraficants, el principal problema de la societat mexicana és, però, la desigualtat entre uns quants que controlen el poder i els recursos i una majoria de pobres. Per aquí arriba el canvi.

Escric aquestes línies quan no han tancat les urnes i sense que la victòria anunciada del candidat d’esquerra Andrés Manuel López Obrador –Amlo per als amics– sigui oficial. Però s’intueix com l’opció que han triat els votants per intentar sortir de l’abisme. Després d’una campanya polaritzada entre ell i tots els altres contra ell, l’ascens de López Obrador és el resultat d’una revolta popular contra els dos partits que han governat Mèxic des del final del partit únic l’any 2000.

López Obrador es va enfrontar als dos presidents anteriors que han dirigit el país i va perdre. Ara pot ser la seva oportunitat, després del fracàs de Calderó i Peña Nieto, que no van fer gaire més que tapar la corrupció i mantenir la impunitat mentre augmentava la violència. Mèxic avui dia és un país molt fràgil. Amb cent vint milions d’habitants potser té l’equilibri més delicat de tot el continent.  Adossat a la primera economia mundial, Mèxic lluny de convertir-se en el mirall del seu veí del nord, és l’escombriaire.  La rebotiga on s’amaga el narcotràfic i on es viuen les seves pitjors conseqüències. Amb gairebé cent homicidis intencionals diaris, estaríem parlant d’un país en guerra, si no fos perquè la violència és criminal, no política.

Rebost de la droga

Notícies relacionades

L'esquerra acaricia el poder després de les eleccions a Mèxic

L'esquerra guanya a Mèxic i altres notícies que has de saber avui, en un minut

Lluny del que pugui semblar, aquesta frontera al nord és una amenaça més que una oportunitat. No és només el rebost de la droga que el mercat americà engoleix, també és el punt d’espera de tots els llatins que pensen que el somni americà és possible. La tanca, la immigració, el narcotràfic apunten el país de dalt, on només troben menyspreu per part del president,Donald Trump. Però sota la façana d’una economia emergent la veritat és que, malgrat tot, el principal problema no ve de fora.

Quan a López Obrador se li pregunta com posarà fi a la corrupció contesta que liderarà amb l’exemple. No serà suficient.  Mèxic es troba en el 25% dels països més desiguals del món, això no només deixa més de 50 milions de persones sota el llindar de la pobresa, sinó que també genera una corrupció infinita que va des dels alts càrrecs al policia de la cantonada. Per evitar que l’acusin de voler convertir Mèxic en una nova Veneçuela, López Obrador no ha volgut mostrar en campanya el seu perfil més progressista per regenerar l’Estat. Però si ha arribat al poder és gràcies a la revolta dels que no tenen res a perdre, els que reclamen canvis socials que redueixin les desigualtats. Si no es comença per aquí, serà impossible frenar la corrupció i el crim.