Al contraatac
La veritable història d''Olvidado Rey Gudú''
La meva mare era una dona d'una altra època i pensava que per sobre dels contractes i dels diners hi havia l'amistat, com en el seu cas amb Ana María Matute
zentauroepp44006490 foto de ana mar a matute y esther tusquets180627140012
Fa un parell de dies es van complir quatre anys de la mort d’Ana María Matute. Coincidint amb aquesta data, el seu editor ha publicat una edició commemorativa d’'Olvidado Rey Gudú' i han sortit diversos articles sobre la gestació de la novel·la, la seva publicació i el fulgurant èxit que va obtenir.
Ana María Matute va ser el primer autor d’Editorial Lumen, la primera autora que va contractar la meva mare quan amb 23 anys el meu avi li va posar una editorial als braços. Era l’any 1959. Cap de les dues no va oblidar mai aquella primera trobada a casa dels meus avis, amb el marit d’Ana María i la meva àvia parlant pels descosits, la xemeneia encesa i Ana María i la meva mare menjant un pastís de poma que la cuinera havia preparat especialment i que era, segons Ana María, el millor pastís de poma que havia provat mai.
El meu pare l’havia conegut un temps abans i sempre explicava una anècdota que ens encantava. Pel que sembla, feia setmanes que la Matute no parlava; de vegades, farta del món, es tancava en un mutisme obstinat i infrangible. Estaven tots una mica inquiets. Llavors un dia el meu pare se la va endur a menjar. Ana María es va asseure a la cadira sense dir res, va obrir la carta, la va estar observant molt seriosa durant uns minuts i de sobte va exclamar: “Chateaubriand! ¡Vull un filet chateaubriand!” A Ana María li encantava la carn. I així va acabar aquell episodi de mutisme.
Saga medieval en un regne fantàstic
La meva mare va publicar gairebé tots els llibres infantils de la Matute i molt aviat Ana María li va començar a parlar del projecte d’'Olvidado Rey Gudú'. Seria un llibre infantil però també per a adults, una llarga saga medieval en un regne fantàstic. A la meva mare li va encantar la idea i van firmar un contracte. Però van anar passant els anys i el llibre no s’acabava d’escriure mai, i Ana María passava èpoques millors i èpoques pitjors, com tot el món, però no havia sigut mai una dona previsora o estalviadora, i escrivia menys i el seu nom ja no sonava tan sovint.
I llavors, un dia d’estiu del 1995, va sonar el telèfon a la nostra casa de Cadaqués. Era Carmen Balcells. Li va dir a la meva mare que havia trobat un editor disposat a pagar molts diners per 'Olvidado Rey Gudú', una quantitat de diners que en aquell moment podien ser de gran ajuda per a Ana María, però per a això ella hauria de renunciar al contracte firmat tants anys enrere. La meva mare es va acomiadar de Carmen i es va quedar pensativa uns minuts. La meva mare era una dona d’una altra època i pensava que per sobre dels contractes i dels diners estava l’amistat, que era més important el que seria millor per a Ana María que el que hauria sigut millor per al negoci. Al arribar a Barcelona, va rescindir el contracte. La resta és història.
