Anar al contingut

L'ESTAT DEL BENESTAR

La fractura social de la crisi

La fractura social de la crisi

Chakir El Homrani Lesfar

El desenvolupament de la renda garantida de ciutadania és entre els objectius d'aquesta legislatura per lluitar contra la pobresa

Tot i que els últims anys ha crescut la riquesa del país, ens trobem encara amb una fractura social. És l’herència d’una crisi que ha provocat un empobriment de les persones treballadores, un major nombre de persones que pateixen atur de llarga durada i uns sous més baixos. A més, l’Estat del benestar ha quedat desbordat, aquí i a tot Europa. El sistema de protecció contributiu, dissenyat per donar cobertura a la majoria de les persones treballadores, deixa moltes persones enrere.

Durant aquests dies ha sortit publicada l’Enquesta de Condicions de Vida, que ens diu que malgrat la millora de l’economia ha augmentat el nombre de persones que es troben en situació de risc de pobresa, cosa que em preocupa.

Hi ha una part de responsabilitat en aquest creixement de la pobresa que recau en àmbits competencials que no tenim a Catalunya. Les prestacions ordinàries que reben les persones en situació d’atur, que depenen de l’Administració central de l’Estat, s’han de reformular a fi de no deixar fora d’aquest circuit de protecció gaires treballadors que es troben en situació d’atur de llarga durada, i han de derogar les últimes reformes laborals per reduir la borsa de treballadors empobrits i facilitar el creixement dels salaris al ritme a què creix l’economia. En l’àmbit de les pensions contributives el model hauria de vetllar per millorar la situació de les pensions més baixes; ara mateix el sistema no protegeix qui més ho necessita.

Les competències de la Generalitat

Però hi ha una altra responsabilitat que recau en polítiques que estan en mans del Govern de Catalunya i de la meva Conselleria. Un primer grup són les polítiques orientades a reduir aquest atur estructural, fer que puguin tornar al mercat laboral les persones que la crisi ha deixat enrere, i a millorar les condicions treball. Facilitar el fet de trobar feina a les persones excloses durant la crisi és alguna cosa més que la formació i la capacitació professional, és una tasca personalitzada segons les necessitats de cada ú. Moltes entitats del tercer sector i administracions locals ens estan ajudant en aquest objectiu.

Un segon grup és millorar la qualitat del mercat laboral. És una tasca que hem de fer amb el diàleg amb patronals i sindicats, amb objectius com aconseguir un salari català de referència que marqui que cap persona no cobri menys de 1.000 euros o lluitar contra la bretxa salarial de gènere que fa empobrir les dones treballadores.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un tercer grup de polítiques que són responsabilitat del Govern són les polítiques i ajuts socials: l’última línia de l’Estat del benestar per a les persones que són més vulnerables. En aquest sentit podem donar alguna bona notícia: fruit d’un esforç col·lectiu d’entitats del tercer sector, dels ajuntaments, actors socials i de la Generalitat ha baixat el nombre de persones que es troben en risc de privació material severa. Avui hi ha menys persones que han perdut serveis energètics per no poder pagar-los i s’ha reduït el nombre de persones que tenen dificultats per arribar a final de mes; el 2016 eren 1 de cada 3 persones i el 2017 eren 1 de cada 5. Tot i que encara no podem lluitar eficaçment contra la pobresa relativa, com a societat lluitem més eficaçment contra la pobresa més severa.

Confio molt en el desplegament de la renda garantida de ciutadania per lluitar contra la pobresa. Aquesta renda avui ja cobreix més de 112.000 persones, i millora els ingressos de rendes d’inserció i de les pensions més baixes. La renda garantida tindrà dos efectes: una part important dels beneficiaris entra en un programa d’inserció laboral personalitzat. Aquest programa els permetrà la tornada al mercat laboral reduint l’atur de llarga durada. El segon efecte és la millora dels nivells d’ingressos de les persones més vulnerables.

Els objectius d’aquesta legislatura per lluitar contra la pobresa continuaran basant-se en aquest grup de polítiques: les polítiques d’inserció laboral, les polítiques que milloren la qualitat del treball i reforçar les polítiques socials, especialment amb el desenvolupament de la renda garantida de ciutadania. El meu compromís com a conseller i el del Govern de Catalunya és que aquesta societat no deixi enrere ningú i, més enllà de titulars efectistes, fer que la fractura social que va provocar la crisi sigui cada vegada menys present.