horitzons

La importància del relat, també en economia

Hem sortit de la crisi, sí, com tots, però ho hem fet pitjor que els altres, amb una gran fractura social interna

Es llegeix en minuts
La importància del relat, també en economia

Diego Crespo

En el món líquid en què vivim, és important tenir un relat que cohesioni el grup i li permeti diferenciar-se de grups rivals. No és rellevant que l’esmentat relat sigui veritable, però ha de ser creïble, és a dir, n’hi ha prou que sigui cregut (i defensat) pel col·lectiu de referència. Així, el gruix de les batalles polítiques avui dia gira entorn dels relats, més o menys mitològics, que expliquen i s’expliquen les diferents “tribus” en què estem quarterant, de nou, la vella societat democràtica. Sobre la història, sobre la realitat nacional i, també, sobre economia.

L’anterior president va construir una narració molt potent sobre el que ha passat a Espanya des de l’esclat de la crisi econòmicaZapatero va arruïnar amb les seves polítiques el país, omplint-lod’aturats i de despesa pública clientelar, però gràcies a les reformes aplicades pelPP es va evitar el rescat per part de la ‘troica’ i l’economia va fer un gir de 180 graus fins a situar-nos com el pais amb més taxa de creixement de l’eurozona.

¿Els sona? Cap de les afirmacions realitzades no es correspon amb la veritat o, dit d’una altra manera, si fem una aproximació objectiva i amb dades al que va passar realment des del 2008, trobem poca correspondència entre l’ocorregut i aquesta explicació. A més, existeixen altres explicacions realitzades des d’emissors més imparcials coml’FMI o la Comissió Europea que s’ajusten millor als fets: la crisi financera va ser mundial i no només espanyola, les polítiques aplicades es van consensuar sempre amb els altres països (la idea del criticat Pla E es va aprovar en el G-20, quan fins i tot tothom pensava que la crisi seria breu), l’economia espanyola, en el moment d’esclatar la crisi, estava en un dels seus millors moments amb superàvit pressupostari i la menor taxa d’atur de la democràcia; amb Rajoy de President se’ns va imposar un rescat centrat al sector financer perquè allà era on teníem els problemes i el final de la crisi i l’inici de la recuperació es va compassar, com en tots els altres països de l’euro, amb la nova política monetària posada en marxa pel Banc Central de Draghi a partir del 2012.

Amb aquestes dades es pot construir un relat segons el qual va ser la incapacitat del Govern Rajoy per fer front a la crisi de la Bankia de Rato la que va disparar la nostra prima de risc, la política de rebaixes salarials per fer front al problema d’una economia sobreendeutada era un error i les retallades socials i laborals, anomenades reformes, van respondre més a criteris ideològics del partit en el govern que a les necessitats del país fins al punt que, lluny d’explicar l’actual recuperació, han provocat l’increment més gran en desigualtat social de tots els països europeus.

Precarietat laboral i pobresa

Hem superat la crisi, com tots, però també som el país de l’euro amb més dèficit públic, l’únic que no ha recuperat la taxa d’atur anterior a la crisi, on els salaris segueixen per sota del que teníem abans i el país líder en precarietat laboral, desigualtat i pobresa. És a dir, hem sortit de la crisi, sí,  com tots, però ho hem fet pitjor que els altres, amb una gran fractura social interna. Com veuen, es pot construir un relat respecte al que ha passat, basat en dades i opinions d’organismes internacionals, molt diferent del que estàvem acostumats a escoltar de l’anterior govern.

Et pot interesar

L’existència de dos relats confrontats sobre allò que ha passat, no té interès només partidista en termes d’agrupar els “propis” per donar la culpa a l’“altre”. El seu interès es prolonga fins avui perquè la narració de Rajoy acaba en una gran passivitat: ja hem fet tot el que calia fer i ara, només queda esperar que el temps ho arregli tot.

El relat alternatiu, al contrari, exigeix un govern activista que mobilitzi a la societat mitjançant reformes per fer front als nostres reptes de futur i per corregir aquells elements propis que perjudiquen el nostre benestar social. És la diferència entre dir “ja hem fet els deures” i dir, “encara hem de millorar molt i corregir moltes coses”. Per això, el relat del passat prefigura l’acció de futur. Per això és tan important que el nou Govern abandoni el relat de Rajoy i posi fil a l’agulla, des d’un relat nou que alimenti l’esperança.