'Estrallocè'

Els monocultius estan acabant amb l'hàbitat de les espècies salvatges del planeta

2
Es llegeix en minuts
'Estrallocè'

GREENPEACE

El dia 6 d’aquest mes vaig poder veure a la pàgina web d’una cadena televisiva les imatges d’un orangutan corrent per sobre d’un gegantí arbre talat per desafiar valentament l’excavadora que treballava en la retirada del que ja era una simple mercaderia. Aquest esdeveniment és una petita mostra del que, des de fa dècades, està passant a Indonèsia. Una tala continuada dels boscos i selves (en altres ocasions, incendis provocats) per obtenir terres fèrtils on posar en marxaplantacions de palma africana en règim, mai millor dit, de monocultiu. El fruit de la palma africana permet l’extracció de l’oli de palma, molt utilitzat en la indústria agroalimentària i com a ingredient fonamental del biodièsel amb què omplim els dipòsits dels nostres automòbils.

La notícia referida apareix en una secció denominada ‘Curiositats’. ¿Segur? En realitat, i científicament parlant, el més correcte seria parlar de curiositats molt habituals. De fet, terriblement habituals.

Extermini de mamífers salvatges

Com podem llegir a l’informe ‘La distribució de la biomassa a la Terra’ de l’Institut Weizmann de Ciències i de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, publicat el 21 de maig passat, l’aparició de la civilització humana ha causat la desaparició del 83% dels mamífers salvatges que ara només representen el 4% del total de mamífers terrestres. L’altre 96% es reparteix entre el bestiar, que és el 60%, i el mateix ésser humà, que som el 36%. Allò domèstic, al servei de l’humà, ha acabat amb allò salvatge.

Notícies relacionades

La caça de grans mamífers, com el mamut des de temps cavernaris per a l’alimentació de la nostra espècie, fins a la caça actual per a sessions fotogràfiques passant per l’extermini dels bisons, és un dels factors. Un altre, fonamental, i el més bel·ligerant en els últims 50 anys, és l’expansió de l’agricultura industrial, que a base de monocultius com el de la palma, o el del blat de moro i el de soja per a alimentació del bestiar estan acabant amb l’hàbitat de les espècies salvatges. I no només de mamífers. L’abús de pesticides en aquesta tràgica manera d’entendre la producció d’aliments és responsable de la desaparició de molts altres animals, com moltes espècies d’insectes i d’aus. La pesca industrial, còpia fidedigna de l’agricultura industrial, és corresponsable de la pèrdua del 80% del total els mamífers marins. Però, ¿i l’arbre talat sobre el qual veiem l’orangutan? Aquest arbre ben aviat serà convertit en cel·lulosa o serà cremat en una central elèctrica, i també és una espècie en extinció. L’estudi comptabilitza la pèrdua del 50% de la biomassa total de les plantes.

Aquesta època geològica, en què l’ésser humà és el condicionant més gran de la vida al planeta, se la coneix com a Antropocè. Alguns autors busquen noms que defineixin l’arrel d’aquesta situació i parlen del ‘Capitalocè’, fent referència al capitalisme, o del ‘Falocè’, pensant en el model patriarcal de dominació de la naturalesa. Jo m’aventuro amb un altre de molt realista, l’‘Estrallocè’, perquè som una plaga que fa estralls.