Renovables, ¿no, gràcies?

En anys recents, i més encara en els últims mesos, l’aparició de molts (i grans) projectes d’instal·lació de parcs eòlics i solars al territori està generant l’aparició de moltes protestes i impugnacions des del món rural. La raó és simple: com en moltes altres ocasions, aquestes comunitats senten com se’ls imposen decisions sense la seva participació quan seran elles les que patiran les afectacions. Però, ¿quins altres angles hem d’incloure en aquest debat?

Renovable, el recurs o la tecnologia

Quan es parla d’un recurs renovable està clar a què ens referim. Mentre el petroli és un bé finit que tard o d’hora s’esgotarà, el Sol, el vent o les marees, inclusivament l’energia geotèrmica, són fonts energètiques que poden perdurar. Cremar petroli, a més, suposa emissió de gasos amb efecte d’hivernacle amb impactes cada vegada més complexos i destructors, tant que l’Agència Internacional de l’Energia, ja fa alguns anys, va recomanar deixar al subsol les dues terceres parts de les reserves conegudes de tots els combustibles fòssils. Per tot això, hi ha un consens social en la necessitat de deixar de consumir petroli. 

Però aquesta situació es fa més complexa quan analitzem la tecnologia i funcionament de les actuals formes d’aprofitament de l’energia del Sol i del vent. Les plaques solars i els molins de vent que redibuixen els nostres paisatges amaguen al seu interior la necessitat d’uns materials minerals que, com el petroli, també són finits. En alguns casos, són minerals tan escassos que s’inclouen en una categoria coneguda com a ‘terres rares’. De fet, no només la mecànica per extreure l’energia depèn de minerals finits, el transport de l’electricitat amb què voldrem carregar els nostres cotxes elèctrics significa molts quilòmetres de coure. I com que són tants, i com que sembla que seran molts més, la pregunta és doble ¿quant coure està disponible i quin és l’impacte que provoca la seva extracció?

Minerals importats

En aquest sentit les campanyes de moltes entitats per donar-nos a conèixer l’origen del coltan que utilitzen tots els nostres telèfons mòbils ens obren els ulls. El cobalt que es requereix en aquestes tecnologies es troba al Congo. Molt bona part del coure, al Perú i Xile. El liti de les bateries per emmagatzemar l’energia aconseguida, a Bolívia, Xile, l’Argentina i sembla que ben aviat a Portugal. I aquests minerals amb noms complicats de recordar són processats majoritàriament a la Xina. 

En tots aquests llocs, l’accelerada extracció minera que suposa proveir aquesta indústria i els seus usos provoca greus problemes per contaminació directa de la terra, aigua i aire de la zona, requereix un ús excessiu d’aigua que limita altres usos més essencials com el de boca o l’agrícola i genera greus problemes socials com desplaçaments forçats de comunitats, malalties per tota la toxicitat esmentada o veritables conflictes bèl·lics per al control d’aquests recursos.

Un altre exemple encara més desconegut 

És paradoxal conèixer que per construir molins de vent «verds» es desforesti la selva amazònica de l’Equador. Les pales del rotor dels molins «estan fetes majoritàriament de plàstic reforçat amb fibra de vidre i fusta de balsa unida amb resina epoxi o polièster», diu Peter Meinlschmidt, director de l’Institut Fraunhofer d’Investigació de la Fusta, Wilhelm-Klauditz-Institut, WKI, a Brunswick.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

La balsa és un arbre que creix als boscos tropicals i en l’actualitat, com denuncia la població indígena de l’Equador, està sent explotada en grans quantitats per capitals estrangers, sobretot xinesos. I tot i que és un arbre que creix amb rapidesa, més ràpida és la demanda del material, cosa que, finalment, provoca altes taxes de desforestació de la selva i posa en perill el clima i la vida sostenible (elles sí) d’aquestes comunitats. 

El més important és l’ús

Sense minimitzar la importància de quins energètics s’utilitzen i es consumeixen, com se’ls explota i processa, així com qui controla la generació d’energia, és transcendental pensar per a què es fa servir l’energia. Si jo utilitzo uns quants decilitres de gasolina per a la meva motoserra, ¿en faig un ús poc ecològic? Si amb ella puc fer llenya per passar l’hivern, està clar que no. Més atenció hauria de posar-se en aquest punt però les administracions ho ignoren. ¿Necessitem talar arbres per disposar a casa d’una aspiradora elèctrica quan existeixen les escombres? ¿Necessitem consumir petroli per importar menjar que podem produir a les nostres terres?