Combinació de dos il·lustres verins

En alguns moments de l’any i en bastants llocs de la nostra geografia ens trobem amb la prohibició de consumir aigua corrent, ja que conté quantitats d’arsènic per sobre dels valors regulats. Fa una mica de por, però no deixa de ser una situació controlada que apareix després de moviments geològics o per extracció d’aigua o minerals que posen en contacte els aqüífers amb dipòsits naturals d’aquest cèlebre semimetal. Neró o Napoleó van saber molt bé dels efectes a dosis altes de l’arsènic com a verí. Uns quants mil·ligrams d’arsènic a la seva beguda van acabar amb la seva vida.

D’altra banda, i com va recollir la mateixa Organització Mundial de la Salut, queden confirmats els efectes d’una altra substància molt glamurosa, l’herbicida glifosat originalment de Monsanto i actualment comercialitzat per moltes empreses. El glifosat és responsable d’alteracions hormonals, danys genètics i altres afectacions que donen lloc a càncer, avortaments o malformacions. Són milers els estudis que ho confirmen i massa els casos reals que ho corroboren.

Però, ¿s’ha estudiat què passa si preparem un còctel d’arsènic més aquest glifosat molt utilitzat en la nostra agricultura industrial? Ho dic perquè no seria una cosa casual, al contrari, l’arsènic del nostre subsol pot molt fàcilment entrar en combinació amb el glifosat, ja que, com va analitzarl’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, adscrit al CSIC, «un 41% de les aigües subterrànies de Catalunya contenen alts nivells de glifosat»

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La resposta ja la tenim i recentment l’ha divulgat el meu admirat periodista Darío Aranda al diari ‘Página 12’ de l’Argentina. Un equip d’investigadors liderat per Rafael Lajmanovitx, professor titular de la Càtedra d’Ecotoxicologia de la Facultat de Bioquímica i Ciències Biològiques de la Universitat Nacional del Litoral i investigador del Conicet, va analitzar durant més de sis mesos l’efecte d’aquesta combinació de tòxics en amfibis, que venen a ser –explica l’investigador– com els ‘canaris de la mina’ pel seu similar desenvolupament embrionari al de l’ésser humà. El resultat obtingut és una triada molt greu: van confirmar disrupció hormonal (augment en la concentració d’hormones tiroides), més proliferació cel·lular (augmenten la seva taxa normal de divisió cel·lular) i radiotoxicidad (mal al material genètic). És a dir, tot allò que ens condueix a tenir moltes més probabilitats de contreure malalties com el càncer i malformacions.

És obvi que si ens portem a la boca dos verins patirem el doble de conseqüències, però el que explica aquest estudi publicat a la revista científica ‘Heliyon’, de la prestigiosa editorial internacional Elseviere, del Regne Unit, és que no només els dobla sinó que entre ells es genera un efecte enèrgic que potencia la seva maldat. Per això, les mateixes administracions que regulen amb encert l’exposició a l’arsènic haurien de tenir prou valentia per prohibir ja l’ús del glifosat i evitar així aquest còctel mortal.