La batalla de les municipals

En menys d’un any se celebreneleccions municipals, comicis que se solen considerar de segon ordre perquè són percebuts pels ciutadans com a menys importants. En molts casos tenen les seves pròpies lògiques i escapen a la dinàmica política general, però en d’altres serveixen de termòmetre per calibrar l’actitud dels ciutadans cap al Govern central. Així va passar el 2015 quan es va fer palès el retrocés dels grans partits i l’avenç dels nous, en particular de les candidatures plurals de l’esquerra alternativa que comptaven amb el suport dePodem.

La capacitat de presentar candidatures dona compte del grau de penetració territorial del partit i del seu desenvolupament organitzatiu. Passa que aquesta capacitat, en gran manera, depèn del que veritablement hi ha en joc en les eleccions municipals més enllà de la conformació dels governs locals: el control d’unsrecursos que resulten de vital importància per a la supervivència dels partits. Dels resultats de les municipals es deriva el control de lesdiputaciones (i lescomarques en alguns casos), institucions d’allò més opaques que manegen un elevadíssim volum de recursos de què els partits es poden servir. Des del control de sucosessubvencions que afavoreixen l’aparició de xarxes clientelars, passant per sobresous a electes locals que en molts casos, si ho fan, cobren quantitats ínfimes, fins a la capacitat de contractar assessors, que molt sovint s’ocupen gairebé en exclusiva dels assumptes del partit.

En vista d’aquests incentius, i tenint en compte que el canvi en el sistema de partits encara no s’ha traslladat del tot a l’àmbit local, no ha d’estranyar que faci temps que els partits treballen preparant aquests comicis i que s’hagin bolcat a seleccionar els candidats. Ciutadans, que ja va fer un esforç el 2015, l’està redoblant de cara al 2019 provant d’atreure personalitats comManuel Vallsi beneficiant-se del declivi delPP; mentre que Podem es presentarà amb la seva pròpia marca.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A Catalunya, a més, es continua lliurant la batalla per l’hegemonia independentista. ERC, amb gran presència al territori, aposta per presentar-se en solitari; mentre que elPDECat, molt present també però molt insegur, ha decidit en la convenció municipal d’aquest cap de setmana presentar-se amb les sigles deJunts per Catalunya, adaptant-les a les particularitats de cada municipi, i apostar per llistes conjuntes en els de més de 100.000 habitants, que són els més refractaris a aquestes sigles.

Aquesta estratègia pot convergir amb la iniciativa Primàries per la República sorgida arran de la proposta deJordi Grauperade fer unes de primàries entre candidats independentistes a Barcelona. Amb l’objectiu de convertir les municipals en el primer pas efectiu cap a la República de Catalunya es pretén traslladar la polaritzadora dinàmica de la política catalana a l’àmbit local, una cosa que afavoreix aquells que, com Ciutadans, s’han beneficiat d’aquesta dinàmica de competició. I en aquesta tessitura serà ERC la que decidirà.