Decència

Hi ha qui ho anomena gest. Altres asseguren que és una maniobra de màrqueting de cara a la galeria. Jo ho anomenaria decència. I prefereixo viure en un país on la decència marqui les decisions polítiques quan parlem de vides humanes. Em refereixo al rescat del vaixell 'Aquarius' de Metges Sense Fronteres al qual Itàlia va impedir l’entrada dels seus ports malgrat el risc que corrien les més de 600 persones que hi viatjaven. Com escrivia algú l’altre dia a Twitter responent als més crítics: "Que fotuda ha de ser la teva vida si et sembla malament que rescatin gent que està a la deriva al mar".

Podem elegir entre mirar cap a un altre costat, com el nou Govern italià. O podem liderar la iniciativa, com ha fet Espanya. Podem comprar el discurs del líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, de: "No podem convertir aquest país en una ONG", o bé recordar-li que potser és molt millor això que convertir Espanya en notícia a tot el món per les condemnes i els escàndols de corrupció protagonitzats pels seus companys de partit. O recordar-li també que els ciutadans ja sabem que la política empàtica no dona vots a Espanya ni tampoc en altres països europeus i per això el gest del nou equip de Pedro Sánchez adquireix encara més valor lluny del driblatge en curt (també la tornada a la sanitat universal decidida al Consell de Ministr@s d’avui divendres).

Notícies relacionades

Els immigrants del vaixell 'Aquarius', rumb a València | Directe

L''Aquarius' arribarà diumenge i hi pot haver expulsions

Ja sabem que el que alguns anomenen de manera despectiva "bonisme" pot fer caure un Govern o restar-li suports. Algú que coneix bé l’assumpte dels refugiats em deia l’altre dia que el gest de l’Executiu d’Espanya pot aconseguir que s’obri de veritat un debat que a Europa s’havia donat per superat. I que aconseguirà potser fins i tot més efectivitat que la terrible foto del petit Aylan, de 3 anys. Quan el seu cos menut va aparèixer en una platja de la costa turca, vam escoltar molts dirigents i també la llavors vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría parlar de com els va afectar la imatge. ¿Què va passar després? Res. No complim el deure polític i ètic que teníem d’acollir refugiats. El compromís adquirit es va esfumar. Potser Albiol s’ha oblidat d’això també.

I clar que hi haurà dificultats. Clar que admetre en un port espanyol l’entrada de l’'Aquarius' és posar un pegat, perquè queden centenars de milers de persones a Líbia esperant per sortir. A Líbia i en molts altres llocs. I continuen venint. Però si fossin els teus fills i els meus et semblaria que la decisió és indiscutible. Si fos la teva família no hi posaries pegues. Mirar cap a un altre costat ens fa menys decents. Sempre.