Homes sobre homes

Hi ha molts signes que delaten la ximpleria masculina, com hi ha molts senyals que delaten la femenina. Potser un dels més molestos sigui el que consisteix en la idea que un home pel mer fet de ser home (i heterosexual) no pot opinar sobre la bellesa física d’un altre home.

La setmana passada estava dinant amb uns amics i, a l’hora del cafè, l’únic home de la reunió ens va preguntar, quan ja totes les converses serioses s’havien diluït i entre rialles esgotàvem copes, cigarrets i xafardejos, si Pedro Sánchez ens semblava atractiu.

–¿Sí! –van exclamar algunes.– És guapíssim, tan elegant, tan alt, tan formal.

–¡No! –cridem d’altres.– No té el menor atractiu, fa pinta d’anar al gimnàs, no té perill.

I una amiga va afegir:

–És molt més interessant Emmanuel Macron, començant per la improbable elecció de la seva dona, en aquest matrimoni segur que passen coses. Fins i tot Nicolas Sarkozy.– I per justificar-se al veure les nostres mirades de pànic– És impossible que la gran Carla Buni estigui equivocada!

Llavors, adreçant-me al nostre amic, li vaig preguntar: "I a tu què et sembla Pedro Sánchez? ¿T’agrada?"

Es va remoure incòmode a la seva butaca, va fer una pipada al puro i va respondre:

–Dona, com comprendràs, jo no puc opinar. No és el meu tema, jo d’això no en sé.

Ho va dir ofegant una falsa riallada que significava:

–Dona, ¿com em pots preguntar això? ¿No veus que jo soc un mascle de veritat, un autèntic semental a qui només li agraden les dones?

Però que en realitat significava:

–Dona, ¿com em pots preguntar això? ¿No veus que soc un paio molt insegur (i una mica babau, i, fins i tot,un pelet homòfob) i que tinc pànic al fet que algú, en algun lloc de la galàxia, pugui pensar ni que sigui un segon que soc gai o que alguna vegada en la vida pogués sentir-me atret per un home?"

Llavors vaig sentir unes ganes enormes de preguntar al meu amic: "I si es tractés d’una cadira bonica o d’un llum, ¿en tindries alguna opinió? ¿O com que tampoc no et ve de gust fer-li l’amor al llum no pots opinar sobre la qualitat de la seva llum?".

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Al cap i a la fi, els éssers humans també som només una qüestió de llum, hi ha gent que desprèn una llum de matí de Reis i n’hi ha una altra que ni tan sols fa prou llum per llegir el prospecte d’un xarop per a la tos.

L’homosexualitat continua sent un tabú, més per als homes que per a les dones, més per als homes heterosexuals que per als homes homosexuals. No vam aconseguir que el nostre amic, d’altra banda un home sensible i intel·ligent, ens digués si Sánchez li semblava guapo o no. Aconseguim, això sí, que confessés la seva aversió per la llum zenital.