Anar al contingut

El drama de la immigració

'La nostra vergogna'

'La nostra vergogna'

Gemma Pinyol-Jiménez

Requereix entendre que el fenomen migratori no és qüestió d'un país o un altre, sinó un fenomen global que requereix d'un nivell de governança que superi el marc estatal.

El nou Govern italià ha negat l’entrada a cap port del vaixell 'Aquarius' de SOS Méditerranée, que porta a bord 629 persones (entre elles, 123 de menors no acompanyats i set dones embarassades) rescatades per Metges Sense Fronteres. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, ha enviat una carta a les autoritats malteses exigint-los que acullin l’embarcació per ser l’opció més segura i perquè Itàlia, diu, “no assumirà ni un sol immigrant més”. La resposta maltesa ("això no és la nostra competència") va deixar el vaixell, sobrecarregat i en condicions precàries, sense poder arribar a cap port. Aquest fet ha evocat el fenomen dels 'boat people' en la seva versió europea, i ha aixecat veus d’alarma, entre elles i no per primera vegada, la de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats). No és la primera vegada que l’ACNUR enviava la mateixa sol·licitud al Govern italià, la qual cosa demostra que les males pràctiques que vulneren el dret internacional no són noves.

Salvini, el líder de la xenòfoba Lliga Nord (un partit que, per cert, va començar acusant Roma de robar al nord, i d’assenyalar els 'terroni' del sud de viure subsidiats gràcies als treballadors del nord italià), pot tenir raó al criticar la gestió comuna del sistema europeu d’asil i de les persones que sol·liciten refugi als països de la UE. Però la seva resposta unilateral, en un tuit contundent, no aporta solucions i vulnera clarament els compromisos d’Itàlia amb el dret internacional humanitari i el dret europeu.

Les ciutats de Nàpols, Calàbria, Palerm, Tàrent i Messina ja han ofert una resposta diferent, en aquest cas de caràcter humanitari. Així, de nou, s’evidencia que els qui governen més a prop de la ciutadania semblen més sensibles a les qüestions dels drets humans. Però també queda patent que són les veus absents en aquest debat.

Falta de coordinació

Perquè no es deixin enganyar per les arengues que criden que acceptar un vaixell de 600 persones és una invasió descontrolada. No hi ha país en el qual l’arribada de migrants hagi suposat descensos relacionats al producte interior brut. Les polítiques socials no es redueixen perquè hi hagi migrants: la seva intervenció queda afectada quan, davant de més número de població vulnerable, es continuen mantenint els mateixos volums. I això és una opció política, sempre. El principi del final del projecte europeu no es serà pels fluxos migratoris: vindrà, si no es fa res per evitar-ho, per la falta de coordinació i de respostes a llarg termini dels estats, que prefereixen culpar Europa abans de respondre a les seves pròpies responsabilitats. I vindrà, també, de la convicció que alguns dels drets són menyspreables quan no són els propis.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La gestió migratòria és possible. Requereix entendre que el fenomen migratori no és qüestió d’un país o un altre, sinó un fenomen global que requereix d’un nivell de governança que superi el marc estatal. No es pot mirar cap a un altre costat en els conflictes i en les crisis humanitàries que afecten països, especialment quan són veïns. No es pot pensar que tancant qualsevol via legal d’accés i fortificant les fronteres els fluxos migratoris s'aturaran; no ha passat mai en la història, però sempre es confirma que les condicions empitjoren i els drets es vulneren més. No es pot donar suport a països fallits en els quals els ajuts acaben en màfies que practiquen l’esclavitud i trafiquen amb persones. S’han de repensar les actuacions en origen, en trànsit i en destinació. Amb innovació, amb convicció i amb narrativa. Perquè part del que estem veient és com triomfa a molts països europeus la narrativa fal·laç que converteix l’altre en una amenaça per sobre dels fets i les raons. La població estrangera es converteix en un boc expiatori fàcil perquè, en la majoria dels casos, no vota. I perquè suscitar les pors, com ja passava al XIX, és més fàcil que proposar solucions.

La ciutadania europea hauria de ser conscient que exigir solucions reals és possible. Trencar la solidaritat entre els països europeus porta inexorablement a trencar la Unió Europea. Si bé no és la millor de les solucions (Itàlia no hauria de poder rentar-se les mans de les seves responsabilitats), la resposta de l’acabat d’estrenar Govern de Pedro Sánchez, que s’ha ofert a acollir l’'Aquarius' a València per raons humanitàries, és una bona notícia. 

0 Comentaris
cargando