Els homes forts no aplaudeixen

1
Es llegeix en minuts
Els homes forts no aplaudeixen

PENGUIN RANDOM HOUSE

Yuval Noah Harari explica a Nexus que a la base dels populismes actuals hi trobem el lideratge dels que anomena "els homes forts" que busquen desmantellar els mecanismes democràtics d’autocorrecció per apropiar-se de les institucions. El nostre home fort més gran és Santiago Abascal al que encara recordem cavalcant a cavall d’un pura sang andalús al seu espot electoral. No és menys home fort aquell Pablo Iglesias que un dia va sortir del Govern, es va autoproclamar candidat a la Comunitat de Madrid i va designar les seves successores al partit i a l’Executiu, tot i que a molts progressistes els dolgui. Els homes forts fragmenten les societats, segons Harari, en tribus hostils (la base argumental de la polarització): entre la "gent real" (els propis seguidors) i "els enemics del poble" (els opositors). Això va ser el que van fer aquesta setmana els diputats de Vox a la comissió d’investigació de la dana a València fins que Toñi García els va parar els peus. Van convertir els familiars de les víctimes en enemics del poble per defensar la gent real com Carlos Mazón.

Notícies relacionades

S’ha de ser molt miserable per fer aquest exercici. Fins i tot en el cas que algun d’aquests portaveus fos en realitat militant d’una formació política, mereixia la mateixa compassió per part de la resta dels seus conciutadans i molt més per part d’un diputat que no únicament representa els seus votants sinó també a la nació sencera. Hem de pensar que el balboteig d’un diputat del grup popular, tenyint de respecte la falta d’aplaudiment no és més que un reconeixement del seu error.

Els homes forts fascinen a primera vista. Però, com demostra la victòria de Mamdani a Nova York, no solucionen els problemes. Ha guanyat simplement recordant als votants que no han abaixat els preus dels pisos ni del metro per les fanfarronades de Trump. Com deien aquesta setmana María Márquez i Juan Carlos Caballero en els nostres Diàlegs (im)posibles, el populisme cosifica l’altre. En aquest cas, als familiars. I ni els escolta. Per enemics del poble.

Temes:

Govern Vox