Art, fe i universitat

Tancant l’acte, emocionat (¡era un home apassionat sempre!) va tornar a apel·lar de manera creativa i convençuda al bé social de la investigació, a la necessària aportació científica de qualitat i sobretot a la importància de la transferència a la societat de tots els nous coneixements. "No n’hi ha prou amb acabar les tesis o publicar articles" ens deia, "el més important és oferir, compartir i transferir a la societat tot allò que la pugui fer millor, aquest és el nostre compromís real quan investiguem".

Josep Antoni Rom ha sigut una d’aquestes persones que, més enllà de l’amistat que a molts ens ha regalat al llarg de la seva vida, deixa una profunda empremta personal i col·lectiva. La seva sobtada marxa, als 62 anys, ens commou profundament i ens convida, des de la Fundació Blanquerna-URL, a recordar no només el rector de la Universitat Ramon Llull, sinó l’home que va fer de la creació, la docència i la fe un mateix gest de vida.

Entusiasme i creativitat

Josep Antoni Rom va formar part del grup fundador de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, que va néixer l’any 1994. Al llarg de tres dècades, el seu entusiasme, la seva creativitat inesgotable i la seva manera tan singular i entregada d’entendre l’educació superior van ser essencials en la consolidació del nostre projecte. Va ser vicedegà, director de grau i, sobretot, professor-catedràtic: un d’aquells docents que deixen una empremta que transcendeix els programes acadèmics, com així reconeixen tots els seus alumnes.

Llicenciat en Història Contemporània i doctor en Publicitat i Relacions Públiques, va conjugar sempre el pensament amb l’estètica. La seva passió pel disseny no era una qüestió formal, sinó una manera de mirar el món: creia que el bon disseny havia de tenir ànima, ètica i propòsit. És per això que la seva feina va marcar la identitat visual de Blanquerna i de la Universitat Ramon Llull, així com també la de moltes altres institucions culturals i eclesials que van rebre el seu talent generós.

Els que el van conèixer recordaran el seu inseparable quadern de dibuix, els traços que feia mentre escoltava una ponència o una classe, els barrets i els fulards que triava amb ironia elegant, la seva manera de convertir cada detall en un signe d’identitat. En la seva vida hi convivien la profunditat i l’humor, la fe i el dubte, la disciplina i la tendresa. Cada felicitació de Nadal o Pasqua que il·lustrava amb les seves pròpies mans era una celebració del que més li importava: la bellesa que connecta les persones, les famílies, els éssers estimats.

Notícies relacionades

Els homes forts no aplaudeixen

Trastorns institucionals

Va ser l’octubre del 2022 quan va assumir el rectorat de la Universitat Ramon Llull amb la il·lusió i l’honor de qui senti la responsabilitat com una vocació. Tenia una visió precisa i entusiasta del projecte que passava a liderar: una universitat d’iniciativa social, sense ànim de lucre, d’inspiració cristiana, amb arrels fermes en la seva història i una projecció oberta al futur de màxima qualitat. En el seu discurs de presentació com a nou rector de l’URL, ens parlava en termes d’una institució cohesionada, forta en els seus valors i vincles interns, i profundament compromesa amb el servei al bé comú.

El seu pas per la vida universitària va ser el d’un il·lustrador-creador amb rigor científic, que sabia que educar és també un acte artístic: l’art de despertar la mirada de l’altre. I així ho feia, unint intel·ligència i sensibilitat, raó i emoció, paraula i dibuix. Avui, la seva absència inesperada ens dol i fereix profundament, però la seva empremta perdura en el que som: a les aules on va ensenyar, en les imatges que va dissenyar, en els projectes que va impulsar i, sobretot, en les persones que vam aprendre d’ell que la bellesa i la bondat poden caminar juntes.