TRUMP I ELS 'DREAMERS'

Com acabar amb el somni americà

La derogació del DACA no suposarà un control de fronteres millor i sí que polaritzarà el debat immigratori

3
Es llegeix en minuts

SPENCER PLATT

Com acabar amb el somni americà
Com acabar amb el somni americà

/

L'any 2014, el llavors president Obama va declarar que el sistema migratori dels Estats Units estava trencat, i va advocar per la necessitat d'una reforma que equilibrés les necessitats del mercat laboral amb la contenció dels fluxos migratoris irregulars i la recerca d'alternatives per a aquelles persones que, residint ja als Estats Units de forma irregular, no tenien marge per regularitzar la seva situació.

Ja el 2009, quan iniciava el seu primer mandat com a president, Obama assumia el repte de repensar un sistema que havia de respondre a dues grans preocupacions. Per un costat, garantir la seguretat de les seves fronteres i el convenciment que cap delicte (l'entrada irregular) ha de quedar impune; i per l'altre, la necessitat de solucionar la situació dels més de 12 milions de persones que es calcula que treballen i resideixen irregularment als EUA. Les dificultats amb el legislatiu van impedir una reforma integral del sistema, de manera que Obama va optar per mesures parcials. Per un costat, es va convertir en el president sota el mandat del qual, i fins ara, més devolucions en frontera s'han fet. I per l'altre, va impulsar el DACA (Deferred Action for Childhood Arrivals) el 2012. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El DACA volia ser la cara més amable d'aquest model d'una de freda i una de calenta: sense voler premiar els que havien arribat als EUA de manera irregular, el programa protegia la residència al país d'aquells menors que havien entrat de forma irregular o les famílies dels quals havien continuat al país quan els seus visats havien caducat.

Una solució parcial

S'estima que uns 800.000 joves, els denominats 'dreamers' en al·lusió al somni americà i a la Dream Act mai aprovada, s'haurien beneficiat de la mesura. Mentre la Dream Act oferia la residència als EUA a aquests menors en situació irregular –un procediment legislatiu que va tombar el Senat el 2011, però que va tenir la seva particular versió californiana–, el DACA era una solució parcial, i mirava d'evitar la deportació d'aquells menors que complien amb els requisits, i a qui es dotava d'un permís de treball i un número de la Seguretat Social perquè poguessin treballar.

Els menors havien de demostrar que no tenien antecedents criminals, i que havien arribat al país abans de complir els 16 anys, així com tenir-ne menys de 31 quan aplicaven el programa. La sol·licitud, que tenia un cost de 500 dòlars, garantia aquest estatus especial d''irregular regularitzat' durant un període de dos anys, que podia renovar-se. 

L'arribada de Donald Trump a la presidència, amb un discurs de criminalització de la immigració, ha redibuixat clarament aquest delicat, i discutible, equilibri entre la compassió i la mà dura. De fet, l'opció de Trump ha sigut prestar tan sols atenció a instruments que endureixen les opcions d'accedir de manera regular als EUA. S'ha vist en la seva publicitada proposta de construir un mur a la frontera sud del país i a la coneguda com a Refugee Ban. La rescissió del DACA és tan sols un pas més en aquesta línia d'enduriment que, fins ara, no ha demostrat un millor control de fronteres però sí una polarització del debat públic sobre la immigració (especialment irregular) al país. 

La revocació del DACA s'ha justificat per les amenaces d'alguns estats –sempre anunciades però no executades– de denunciar el Govern federal. Mentrestant, 16 estats es plantegen denunciar la seva finalització i les crítiques –encapçalats pels dreamers juntament amb defensors dels drets civils i executius com els d'Apple i Microsoft– no s'han fet esperar. El fiscal general nord-americà ja ha avisat que el Congrés haurà d'aportar alguna solució per a aquests joves quan el DACA deixi de funcionar. 

L'arribada de Trump ha redibuixat el delicat, i discutible, equilibri
entre la compassió i la mà dura
que suposa el DACA

Notícies relacionades

Amb la decisió de Trump, el DACA ja no accepta més sol·licituds: els joves que actualment formen part del programa estaran coberts fins que expirin els seus permisos; i únicament podran renovar-lo aquells que tinguin permisos que expirin abans del març del 2018. Per a la resta de joves que no van emprendre conscientment el viatge migratori cap als Estats Units, però hi han crescut, s'obre un període d'incertesa i inseguretat.

No es coneix encara quina resposta donarà l'Administració Trump –i el Congrés– a aquests joves que se senten part de la societat en què han crescut. Però sí que sembla constatable la voluntat presidencial de dificultar la vida de bona part de la població migrant als Estats Units, amargant una mica més aquesta idea del somni americà.