Canvi de símbols amb el nou Govern

Les accions simbòliques són molt importants en política. Intenten marcar el relat del que passa, donar un sentit favorable als seus autors, convèncer l’opinió pública sobre per què s’adopten determinades mesures o se n’eviten d’altres. Si l’important i prioritari és la creació d’ocupació, al preu que sigui i saltant-se les normes que teòricament poden dificultar-la, qualsevol iniciativa quedarà emparada per aquesta premissa. Des de la reforma laboral més dura fins a les rebaixes de cotitzacions socials que redueixen els ingressos de què es nodreix el sistema de pensions. Tot es veu afectat i reforçat pels símbols. 

El Govern de Pedro Sánchez s’ha estrenat jugant molt fort en aquest terreny. Des del primer moment, amb la presa de possessió del president, que va prometre el càrrec sense la presència de la creu i només davant de la Carta Magna. I amb la mateixa fórmula en la resta de membres del Gabinet, independentment de les seves creences religioses. Si l’Estat és aconfessional ja era hora de deixar-ho clar. Però la política de gestos i imatges ha continuat amb la composició de l’Executiu, amb majoria absoluta de dones (veurem que passa en la segona línia), una veu femenina també per informar de les decisions del Consell de Ministres i amb el repartiment de responsabilitats sense distinció entre sexes. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests canvis es van reflectir, així mateix, en les diferents preses de possessió. A títol d’exemple, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, no es va limitar a destacar la importància d’aquests tres sectors per a l’economia, sinó que va posar l’accent que el seu creixement i la seva adaptació a les noves tecnologies han de tenir en compte, en primer lloc, que es garanteixi una ocupació digna per als treballadors. Això val, va recalcar, tant per al turisme, amb una referència oculta a les netejadores d’habitacions lluitadors conegudes com les ‘kellys’, com per al comerç –que, amb el negoci digital, comença a crear una subclasse de treballadors amb menys drets– o per a la indústria, contra la seva creixent robotització.

Pot ser que siguin només paraules i gestos, això el temps i les accions ho diran, però de moment marquen de forma clara un canvi de discurs amb els antecessors. Perquè, a més, en l’exemple de la ministra esmentada, no es tracta de declaracions esperables de la responsable de Treball, sinó que apunten un missatge de fons que emana de tot el Govern. Començant per la seva vicepresidenta, Carmen Calvo, que va marcar com una de les prioritats de l’Executiu reduir al màxim la bretxa salarial i facilitar la igualtat entre homes i dones en l’accés a l’ocupació. El repte ara és que aquesta política d’imatge es converteixi en realitats, ja que en cas contrari no seria més que una hàbil campanya de propaganda.