L'ADN de Torra

Tot pot sortir malament. Però hi ha elements d’esperança per a la distensió entre els governs de Catalunya i Espanya. El primer és que a tots dos els interessa per sobreviure. Això, en política, sol ser determinant. Sánchez és una incògnita com a presidentSánchez , però no és Rajoy. No és la seva paràlisi ni la seva covardia. TampocERC i el PDECatno són els mateixos. Tots dos necessiten superar una tardor funesta.

L’ADN convergent, cosí germà del material genètic del PNB, és al PDECat. Junts per Catalunyava ser una mutació creada entorn dePuigdemontper sobreviure. Una operació tàctica. Imprescindible per aconseguir el que semblava impossible: guanyar una ERC ambJunquerasa la presó. Però la realitat ja és una altra. JuntsXCat és una capa de pell de la qual convé desprendre’s. Va ser útil, però arrossega massa toxines. No només contra tot el que fa olor d’Espanya –n’hi ha prou amb fer un cop d’ull al perfil de Puigdemont a Twitter–, sinó que està instal·lada en la crispació política dels últims mesos del seu mandat. Quan ERC i PDECat van protagonitzar una letal carrera en la qual es miraven de reüll i cap no s’atrevia a dir que anaven directes a l’abisme, impel·lits per les promeses que havien regalat, fins i tot sabent que no podien complir-les. Però ara tornen a tenir la Generalitat i necessiten temperar l’ambient. Per governar. I en benefici dels presos. No, Sánchez no és Rajoy. S’ha de veure, més enllà d’una herència de paraules, l’ADN de Torra.