EL MULTICULTURALISME

Només per a les teves orelles

Molts turistes que arriben a Frankfurt es pensen que aquí només es parla alemany; res més lluny de la realitat

1
Es llegeix en minuts
Imatge nocturna de Frankfurt, on se celebra el Luminale, festival de la llum, fins al 4 d’abril.

Imatge nocturna de Frankfurt, on se celebra el Luminale, festival de la llum, fins al 4 d’abril.

Fa gairebé mitja vida que soc a Alemanya, és a dir, que socestrangera. És una situació que, malgrat que de vegades és fatigosa, en algunes ocasions (per sort en el meu cas, poques) ha sigut desagradable, considero molt enriquidora. Viure a l’estranger et fa per força ser més observadora i, quan fa tant de temps que ets fora, ho ets tant al lloc on habites com al lloc del qual procedeixes.

Visc a Frankfurt, una ciutat multiculturalon un terç dels habitants som estrangers. No és una ciutat gaire gran. Se’n diu que és la metròpolis més petita del món perquè aquí conviuen persones de 170 nacionalitats. També hi arriben bastants turistes. No tants com a Berlín, Heidelberg o Munic, però, sobretot al centre, es pot observar molts visitants i també sentir-los.

Molts turistes que arriben a Frankfurt es pensen que es troben en un entorn lingüísticament uniforme. Són a Alemanya i pensen que aquí només es parla alemany. Res més lluny de la realitat. A Frankfurt es parlen i s’entenen moltes llengües. No només hi ha moltíssims hispanoparlants, sinó que també hi ha molts alemanys que parlen espanyol. I tots anem amb les orelles posades i captem frases pronunciades en la creença que només la persona a qui van destinades les pot entendre; així que a qualsevol terrassa se’ns informa exhaustivament de drames, intimitats, opinions, insults, enganys, històries molt personals explicades en veu ben alta, convençuts que ningú no se n’està assabentant.  

Notícies relacionades

Tampoc el català és una llengua 'segura'. Fa un parell de setmanes, estava a les escales mecàniques d’uns grans magatzems quan davant meu una noia va cridar al seu acompanyant assenyalant la dona que estava dempeus a dos esglaons de distància: "¡Osti, tu, mira quin cul aquesta tia!". La dona a qui es referien en aquest cas no els va entendre, però podria haver-ho fet i... a saber. No soc l’única catalanoparlant a Alemanya.

Així que, citant el sergent Esterhaus de 'Canción triste de Hill Street': Siguin discrets allà fora.