Els motius del llop

Per això conservo com un petit tresor un dels pocs supervivents: un calendari de taula. Va ser un regal d’aniversari. Crec recordar, tot i que potser m’ho estic inventant, que el meu pare, que era viatjant comercial, el va portar d’algun dels seus viatges. El calendari està format per tres daus de fusta de dos centímetres de costat. Dos d’aquests tenen números a les cares i en el tercer apareixen els dies de la setmana. Dissabte i diumenge comparteixen una de les cares del dau. Els tres daus estan alineats en una petita capseta oberta per dalt, de manera que cada dia els has de treure i posar-hi la data corresponent. Està decorat amb una figureta de metall d’un personatge de Disney, d’uns 10 centímetres d’altura. Una figureta de què l’elecció i el possible missatge em continuen intrigant encara avui.

Perquè la meva germana, que fa anys tres dies abans que jo, va rebre també un calendari com aquest, amb la figureta de la Daisy. La meva figureta és també un personatge de Disney: el llop ferotge d’‘Els tres porquets’.

Cada vegada que el miro no puc evitar pensar: ¿per què el llop ferotge? Deixo fora la pregunta sobre a quin fabricant se li acut triar el llop per decorar els seus calendaris. Tot i que, bé, un el va vendre. Torno als meus interrogants. ¿Per què el llop ferotge? ¿Veia el meu pare en mi una cosa ferotge també i va pensar que aquesta figureta m’identificava? ¿O potser ell, viatjant comercial atribolat, no s’hi va fixar bé i va creure que era un gosset amb barret? Un gosset molt ferotge, cal dir, ja que, sota del barret, s’aprecia la seva expressió amenaçadora i té els braços fent nanses a punt d'agafar aire disposat a fer caure la casa d’algun dels porquets.

No, no era un gosset, era el llop ferotge. El meu llop ferotge. Cada matí, quan canviava els daus de fusta per posar-hi la data, el llop em saludava amb la seva pinta de dolent. I a poc a poc vaig començar a mirar-lo amb altres ulls. Això significava que també vaig començar a mirar els porquets amb altres ulls. Amb els del llop. I vaig entendre la història d’una altra manera. Vaig entendre que, en realitat, el que el llop tenia era gana i que necessitava menjar-se aquests porquets, que, a més de semblar-me una mica idiotes, es veien cada vegada més apetitosos.

Tota una lliçó precoç de com funciona la perspectiva en un relat.

Notícies relacionades

La Caputxeta i el llop bo

Els tres porquets

¿No era així en molts dels documentals sobre animals que vèiem a la tele? Darrere hi havia un guió, una dramatúrgia i, per tant, també una perspectiva. Segons com ens expliquessin les imatges, ens feien estar a favor de la dolça, tendra i bonica gasela que fugia dels depredadors o ens preocupava que les lleones no la capturessin, i els dolços, tendres i bonics cadells de lleó poguessin morir-se de gana, amb la qual cosa la dolça, tendra i bonica gasela passava a convertir-se en sucosa carn. La gasela tenia els seus motius, sobreviure. Els lleons tenien els seus motius, sobreviure. La perspectiva determinaria qui era el protagonista de la història.

Després vindrien lectures, reflexions més o menys saberudes en aquest sentit, estudis, l’experiència i el reconeixement que una de les decisions essencials i difícils a l’hora d’explicar una història, que marcarà el to, el caràcter, els protagonistes de la novel·la, és la perspectiva, que no comences a escriure de veritat la novel·la fins que no saps des d’on s’està explicant. Però la primera lliçó me la va donar el llop ferotge del calendari que ara tinc sobre una prestatgeria del meu estudi. No canvio els daus per saber la data, sinó que els he deixat descansant el dia del meu aniversari. De tant en tant el miro i li pregunto si té res més a dir-me, perquè la lliçó sobre la perspectiva va estar molt bé, però... ¿per què un llop ferotge?