IDEES
La memòria plena de GIF
abertran43275641 fotograma de this is america de hiro murai con childish gamb180511121741
La nostra memòria futura serà un espectacular arxiu de GIF? Una de les coses més estimulants d’aquests últims dies ha estat l’estrena de ‘This Is America’, un videoclip de Childish Gambino dirigit per Hiro Murai. Seria ridícul trobar pegues a una obra així. Bàsicament perquè és imponent. Virtuosa en la part formal, icònica des del primer pla, contundent en el retrat de l’Amèrica de Donald Trump i intel·ligent i rabiosament política.
Però, més que per les seves virtuts, m’interessa com a cimera d’un tipus de producte audiovisual dissenyat per explotar, desintegrar-se i generar una estampida d’imatges –estàtiques o en moviment– que veurem i consumirem fins a la sacietat. No hi ha cap moviment o gest de Donald Glover a ‘This Is America’ que no estigui pensat per ser asilat i disparat com a peça independent, com un impacte que aparegui en bucle al nostre TL. Succeïa el mateix amb ‘Hotline Bling’ de Drake, un altre videoclip extraordinari en el qual l’artista demanava a crits amb els seus balls que el convertissin en memes i GIF. No sé si Drake va ser el primer, però sí dels primers a entendre que calia adaptar les obres als temps i donar-los diverses vides més a internet perquè es fessin grans, perquè tothom en parlés.
El videoclip 'This is America' és un producte audiovisual dissenyat per explotar i generar una estampida d’imatges
Hi ha més exemples, no només videoclips, però és veritat que ‘This Is America’ va molt lluny en aquesta línia, és ara per ara (un ara, això sí, cada vegada més efímer) el zenit de la tendència. És una jugada que m’interessa moltíssim. Em fascina la idea de l’obra ultraconscient del present que no s’acaba en si mateixa, que canvia per fer efecte. Però també em genera molts dubtes, per exemple com transcendirà, com s’instal·larà (si ho fa) en la nostra memòria. ¿D’aquí a uns anys recordarem el que sentim al veure aquestes obres la primera vegada? ¿El seu record reactivarà l’experiència de llavors, les reflexions a què arribem?¿O hi ha la possibilitat que només en retinguem fragments minúsculs i convertim una part important de la nostra memòria audiovisual en un arxiu de GIF i de memes?
