El territori del dilema

El més interessant de La llegada del hijo, de Cecilia Atán i Valeria Privato, és la decisió de les argentines, també autores del guió, de moure’s durant tota la pel·lícula en el territori del dilema, l’ambivalència, la confusió i el conflicte. Sofía (Maricel Álvarez), una dona jove, ha de tornar a adaptar-se a la presència del seu fill (Ángelo Mutti Spinetta), un adolescent que ha passat un temps a la presó. A partir d’aquesta premissa, s’aborden assumptes com la maternitat, la culpa i el dol.

Ho fan d’una manera atípica i, per això, estimulant: es pregunten com respiren totes aquestes coses quan entra un element de disrupció radical que les complica (encara més) i desactiva les solucions, els consells i els consols habituals per afrontar-les o portar-les el millor possible. I, encara més estimulant, en comptes de buscar respostes, es limiten a representar com actua l’ésser humà davant aquestes situacions per a les quals no hi ha explicació o remei.

Aquí és on entren en joc la confusió, l’ambivalència i els estats alterats, que les cineastes exploren des de la interpretació i el gest, la posada en escena i algunes fugues abstractes. Proposta amb desajustos, com pics interpretatius excessius i un ús insistent dels símbols, però de naturalesa arriscada i atípica.

Notícies relacionades

Els Cavalls Lents també tenen premi

Una atracció irresistible

‘La llegada del hijo’

Cecilia Atán i Valeria Privato (Estrena: 9/5/2025)