Ser de dretes

Alguns dilluns m'aixeco i em dic: ¡com m'agradaria ser de dretes! Com desitjaria obrir la ràdio i creure fermament que, malgrat el que sento, les coses van bé: que els pobres són pobres perquè no s'esforcen; que els immigrants sobren i han de ser deportats; que el govern ho fa formidable; que la sanitat és millor privatitzar-la; que els jubilats es queixen de vici, es deixen manipular i han d'acontentar-se amb les seves pensions; que els mercats com menys regulats, millor; que el canvi climàtic és una exageració; que el PP de Madrid i de València no són corruptes sinó víctimes d'un contuberni dels mitjans i l'oposició; que l'Estatut era nefast; que la bandera d'Espanya és preciosa; que l'atur baixa i les condicions laborals dels nous llocs de feina són formidables; que els jutges dictaminen justament contra les dones que són violades, perdó, abusades, i que, en definitiva, Déu estreny, però no ofega.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

M'encantaria. Si ja em poso molt fantàstica, llavors demano, a més de ser de dretes, ser home. ¡Això sí que seria meravellós! Anar per la vida convençut que tinc raó en tot, sense que pensaments com posar la rentadora o recollir la taula creuin la meva ment. M'encantaria ser home perquè, per exemple, m'importés un rave tenir panxa o quedar-me calb. Que la meva aparença als 53 anys no fos ni una preocupació ni una ocupació. No haver de posar-me una crema per als peus, una per a les mans, una altra per al cos, un sèrum a la cara, una hidratant després i un protector factor 50, fins i tot, total mitja hora invertida cada dia només per no estar resseca com una pansa (per no parlar de certes parts). Això si no necessito, a més a més, anar degudament arreglada: cabell, maquillatge, modelet... ¡Com m'agradaria ser un senyor per sortir al carrer com un mateix és, amb cabells blancs, amb arrugues, sense dietes, ni gimnasos, ni talons, ni peces cenyides!

Com anhelo ser aquell senyor de dretes, que creu tenir la raó en tot, que no dubta de res, a qui els altres admiren i respecten. ¡Com descansaria! Tanmateix... no ho aconsegueixo. Vaig néixer o em van fer d'esquerres. M'hi hauré de conformar.