22 febr 2020

Anar al contingut

AVUI JUGUES

La cinta de gimnàstica rítmica

La cinta de gimnàstica rítmica

Sonia Gutiérrez

Si algú m'hagués preguntat per què volia ser més gran, li hauria dit que per fer el que feien aquelles noies

Era l'hora del pati. Les altres nenes jugaven o parlaven, no me'n recordo. Jo em vaig fixar en la llarga cinta que algú havia deixat al terra, a l'esglaó del porxo on de vegades jugàvem a cromos. ¡Una cinta de gimnàstica rítmica! Devia ser de les grans. Tots els nens volen ser grans, però si algú m'hagués preguntat llavors per què volia ser-ho jo, li hauria dit que per fer el que feien aquelles noies amb les maces, la corda, el cèrcol, la pilota. I la cinta, esclar. Massa temptador com per no apropar-s'hi. Em vaig separar de les altres i, amb la sensació de qui està cometent un delicte, vaig agafar la vara, de la qual penjava una tira de diversos metres. Vaig dibuixar un vuit a l'aire. ¡Quina eufòria! La vaig fer ballar una estona més i la vaig tornar a terra abans que m'enxampessin, amb la certesa que al cap d'uns anys, llavors, sí, tindria la meva pròpia cinta i podria fer com les grans.

Ironies del destí, no sé si va ser perquè van canviar de professora o el pla d'estudis, no vaig arribar mai a practicar gimnàstica rítmica. Sí, la seva cosina germana, la gimnàstica artística o esportiva, i aviat es va demostrar que no arribaria gaire lluny amb la barra d'equilibri i les asimètriques. És impossible fer moviments gràcils quan t'envaeix la por d'estampar-te contra el terra. Així que la meva afició per la gimnàstica es va quedar a seguir els campionats a La 1, sempre amb la inconfusible veu de Paloma del Río. També em vaig enganxar a una sèrie de dibuixos japonesos que es va estrenar a Espanya com a ‘Piruetas' (‘Hikari no Dentesu', en el títol original), i que narrava la vida de la Valentina, una nena que s'esforçava fora mida per arribar a ser campiona olímpica en rítmica.

Fa molts anys que no veig de prop ni una cinta, ni unes maces, ni la temuda barra d'equilibri. Continuo practicant esport, però els meus gustos han canviat. Tanmateix, de tant en tant veig a la tele joveníssimes gimnastes fent exercicis sobre el tapís i llavors una ràfega em transporta a aquell gimnàs de l'escola amb espatlleres on jo vaig somiar ser-ne una.