‘Fact-check’ Fact check Comprova una declaració específica o un conjunt de declaracions presentades com a fets. Emet un veredicte sobre si la declaració és correcta o no.

Casado i l’energia solar: ¿diu veritats o simplifica?

Unes declaracions del líder del Partit Popular sobre la impossibilitat d’emetre energia solar a la nit va ser carn de facècia en l’univers Twitter. ¿Tan ridícul va ser el que va dir o hi ha alguna cosa de cert en el que va plantejar? Ho preguntem a tres experts del sector energètic

Casado i l’energia solar: ¿diu veritats o simplifica?
5
Es llegeix en minuts
Sonia Gutiérrez
Sonia Gutiérrez

Periodista

ver +

En política, no fa falta gaire cosa perquè salti la polèmica. Qualsevol declaració pot aixecar una onada de reaccions. Li va ocórrer a Pablo Casado diumenge passat, després que en el congrés del seu partit a Castella-la Manxa digués que de nit no es pot emetre energia solar. A les xarxes, es va desencadenar la discussió: alguns el van titllar de ridícul perquè l’energia es pot emmagatzemar i altres van apuntar que no li faltava raó. Hem preguntat a tres experts per aclarir-ho.

Casado no s’equivoca en la seva declaració inicial - Cert

De fet, és òbvia: «A les vuit de la tarda, no hi havia possibilitat que la solar emetés. Bàsicament, perquè era de nit». Això va dir el líder del PP diumenge. «És com dir que, quan no hi ha vent, l’eòlica no va», afirma Josep M. Montagut, president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Però quan sí que hi ha sol, recalca, la seva aportació és considerable: «De deu del matí a quatre de la tarda, la fotovoltaica cobreix el 15% del consum energètic de l’Estat», diu. «L’afirmació [de Casado] és certa, però és un argument demagògic. El sistema elèctric és més complex», coincideix Roberto Villafáfila, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i investigador del Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA). Per cobrir la demanda a tota hora hi ha un mix de tecnologies que es complementen. De tota manera, l’energia solar sí que pot emmagatzemar-se per utilitzar-se de nit, cosa que porta al punt següent.

És viable emmagatzemar l’energia solar - Depèn

«L’emmagatzemament és un problema», afirma Mario Giampietro, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB. Els acumuladors que hi ha avui dia són molt petits, no és possible fer-ho a gran escala. Hi ha bateries d’ús domèstic, però si volguéssim fabricar bateries per a tothom, no hi hauria prou materials (bàsicament, liti) per construir-les, explica Giampietro, que en posa un exemple: per cobrir un dia de demanda energètica d’una ciutat com Tòquio, faria falta 1.500 vegades més capacitat de la suma de totes les centrals d’emmagatzemament que actualment té Tesla. Montagut no ho veu tan negre: les plantes termosolars, tot i que tenen poca implantació, sí que poden emmagatzemar alguna cosa d’energia; també es pot optar per sistemes híbrids, recórrer a la hidràulica o a les centrals de bombatge (les que tenen dos embassaments a diferent altura) o als electròlits d’hidrogen. I mentre no es pugui emmagatzemar a gran escala actualment, insisteix, l’estalvi que representa utilitzar l’energia solar només en les hores de llum ja justifica invertir-hi més. I per a l’autoconsum, s’amortitza en pocs anys, assegura. Les plantes fotovoltaiques funcionen just en les hores en què les fàbriques estan al màxim. No obstant, de tot el consum energètic a Espanya el 2020, la solar va aportar el 6%. «Encara és poc, hi ha marge de millora», afegeix.

Cal continuar apostant per les nuclears - Depèn

En la polèmica que ens ocupa, Casado va respondre a les crítiques inicials amb un tuit en què insistia amb dades de Red Eléctrica Espanyola (REE) en l’escàs pes de la solar en el mix energètic a la tarda (5000 MW nuclear, 14.000 MW gas i 32 MW solar) i afegia: «Com que vull energia barata i no contaminant proposo renovables amb nuclear de reforç, com demana Macron i Biden.» El paper que han de tenir les nuclears és espinós. Per Giampietro, no són una opció. «Ho venen com a verd, però no s’ha solucionat el problema dels residus ni el de la seguretat». Tampoc està clara la seva neutralitat en emissions de CO2. Són neutres a l’hora de produir, però tenen la seva empremta de carboni en la seva construcció (també les renovables, però menys). Construir una nova central nuclear, a més, és molt costós. ¿I les que ja existeixen? Montagut no és partidari de posar una data de tancament a curt termini: «Els alemanys van tancar les nuclears i ara estan cremant carbó com ningú». La nuclear funciona moltes hores i a plena potència, una cosa a què les renovables no arriben. Després vindrien les centrals de cicle combinat, que funcionen amb gas, i les de carbó. Però si Europa no vol dependre de tercers països, com passa ara amb el gas, i mantenir el camí de la neutralitat en carboni, Villafáfila només hi veu una opció: «La combinació de nuclear més renovables seria el pont per aconseguir un sistema elèctric descarbonitzat. Aquest pont hauria de permetre arribar a un sistema totalment basat en energies renovables distribuïdes (a petita escala) i centralitzades (grans instal·lacions) combinades amb sistemes d’emmagatzematge (principalment a escala mitjana i petita)».

No s’ha de posar el focus només en l’oferta - Cert

Si hi ha alguna cosa que coincideixen sense fissures Giampietro, Montagut i Villafáfila és que Casado redueix un debat molt complex a uns termes molt simples, sense tenir en compte altres factors. «És una discussió de bar, molt superficial», afirma l’investigador de la UPC, que advoca per un sistema públic, no basat en el mercat. Montagut lamenta que s’utilitzi l’energia «com a arma llancívola en política» i que el que cal en realitat és un canvi d’hàbits, de reducció de consum. «El missatge ha d’anar cap aquí», afirma. Villafáfila encara va més lluny: es podria repensar el sistema actual, en el qual l’oferta s’adapta a la demanda, i que sigui la demanda la que s’adapti a l’oferta disponible. L’anomena «flexibilitat de la demanda»: quan bufa molt vent, no desaprofitar l’eòlica que no s’utilitzi en aquell moment, sinó que de manera automàtica aquesta energia serveixi per carregar termos i bateries, per exemple. I al revés: si no hi ha generació d’energia, l’usuari desconnecta per reequilibrar el sistema. ¿Utopia? Ja hi ha proves a Bèlgica, França, Alemanya i el Regne Unit, i una prova pilot a Espanya. El debat energètic dona per a més que un parell de tuits.