ANÀLISI

El comodí de l'àrbitre

Els errors de Çakir, Michael i Aytekin aixequen una altra vegada la polèmica en els grans partits

2
Es llegeix en minuts
marcosl43159251 liverpool s english midfielder jordan henderson  l  applauds180502231520

marcosl43159251 liverpool s english midfielder jordan henderson l applauds180502231520 / PAUL ELLIS

Feia poc més d'un any que no queien llamps i trons després d'un arbitratge en competició europea. ¿Qui no recorda Aytekin? L'arbitratge de l'alemany d'origen turc en el Barça-PSG del 6-1 que va situar el Barcelona als quarts de final va ser motiu de mofa i indignació per part d'aficionats no culers i diferents mitjans. Els errors de l'alemany, que en va tenir i de greus, es van utilitzar com a salconduit per explicar una remuntada històrica que va fer miques el somni de l'equip francès de superar la seva barrera en la Champions.

Que curiós. La història es repeteix però ara els protagonistes són uns altres. En el fons canvia poc. Només els actors i que el soroll ara arriba de l'altra vorera. Els qui es van indignar llavors ara callen. I els qui van callar llavors ara parlen de robatoris.

El tuit de Marc Crosas

Entre tanta acusació llegeixo el tuit d'un culer, Marc Crosas, que s'autodefineix gairebé més com a antimadridista que barcelonista. "L'àrbitre influeix però no decideix. Si guanyen quatre Champions en cinc anys en l'era del millor jugador de la història en el Barça, a alguns els hauria de caure la cara de vergonya. El Bayern superior en els 180 minuts. Amb dos errors gravíssims que el deixen fora. El Madrid competeix, no juga, com no ho fa ningú en aquestes fases. ¡Espectacular! Parlar d'àrbitres quan arriben a quatre finals en cinc anys seria una barbaritat.» És el més coherent i encertat que he llegit.

No discutiré el penal de Marcelo perquè és, ell mateix ho va reconèixer. ¿Però no va influir més decisivament l'error d'Ulreich amb Tolisso en el gol de Benzema? ¿Com és possible que el Bayern no sabés aprofitar els 39 xuts a porteria que va fer en tota l'eliminatòria? ¿No són més decisius aquests errors que el de Çakir? ¿No influeix més en el joc el missatge que llança Zidane alineant Kovacic (en lloc de Casemiro) que el de Heynckes, retirant James amb 2- 2 en ple assetjament a la porteria de Keylor? ¿Es pot discutir que el club blanc ha imposat la seva llei en els últims anys amb una seguretat i una fe que no han aconseguit altres?

Els àrbitres s'equivoquen i ho continuaran fent. Com el de la Roma-Liverpool, que no va tenir la seva tarda. És part del joc, com els errors dels davanters i els porters.

Notícies relacionades

El Reial Madrid és l'únic equip que ha aconseguit en dues èpoques diferents arribar a tres finals seguides en la Copa d'Europa. El 26 de maig jugarà la quarta en cinc anys. Mentrestant, el millor jugador del món, Messi, en els seus millors anys de forma, només n'ha aconseguit una en set anys amb el Barça.

Hi ha dues maneres de llegir aquesta indiscutible dada, una des de l'arbitratge que tot ho justifica per a qui no tolera la més mínima anàlisi. I una altra des de la crítica constructiva, buscant les raons i els perquès de l'èxit de l'altre. Però aquí ens agrada ser més de «bar» que del VAR. Així sempre hi haurà un àrbitre a qui donar la culpa.