23 nov 2020

Anar al contingut

Progrés i societat global

Tresors deguts de la joventut

Tresors deguts de la joventut

Eugenio García Gascón

Ha arribat un moment en què els adults han d'aprendre dels més joves


És possible sucumbir a l’esperit d’una època malgrat haver sigut educat en contra de l’esperit d’aquesta època. És un fenomen que ha passat sempre, encara que el contrari ha permès que les societats reaccionin i evolucionin en direccions diferents de l’esperada, contínuament, al llarg de la història. Com també ha passat el fenomen oposat. 

Quan sembla que una societat s’ha establert d’una manera determinada, sorgeix la força de la joventut que fa un cop de timó en una direcció inesperada, fins i tot encara que la joventut hagi sigut educada d’acord amb l’esperit regnant en el temps que li ha tocat viure.

A l’antiga Grècia, a Delfos, existien unes màximes que van aparèixer gravades en un monument del nord de l’Afganistan, al cor de l’Àsia, fins on van arribar els successors d’Alexandre el Gran, que van continuar fent servir allà el grec durant diverses generacions. Deien: «En la infància, comporta’t. En la joventut, controla’t. En la maduresa, sigues just. En la vellesa, sigues savi. En l’agonia, no pateixis».

Aquestes màximes nascudes de l’experiència responen a una mentalitat que ràpidament està desapareixent en els nostres dies, o que està passant a un segon terme. Les prioritats de l’antiga Grècia estan deixant de ser les nostres. El consell que els savis de Delfos donaven als joves, que es controlessin, està passat de moda, en desús. En aquells dies parlava la veu de l’experiència, però aquesta veu ha anat perdent al tauler en favor de la joventut, per a la qual l’experiència és una eina secundària. Avui dia no és estrany que es tingui en millor consideració la veu de la joventut que la veu de la maduresa. Això ho va veure fa diverses dècades l’antropòloga nord-americana Margaret Mead, que va vaticinar que la joventut es convertiria en el model a seguir.

Ja estem en l’època que va predir Mead, i a la joventut li toca marcar el nou rumb que ha de prendre la societat. I ara ja no parlem de la societat d’un país, com ha passat fins molt recentment, sinó de la societat global, atès que el que passa en qualsevol lloc del planeta, per allunyat que estigui, influeix, i a vegades enormement, en la resta del planeta, i a una velocitat desconeguda fins ara.

Però, curiosament, a vegades fa la impressió que una joventut que ha sigut educada per expulsar l’autoritarisme de la societat, està sucumbint a l’autoritarisme. No parlo de tota la joventut, encara que és evident que els sectors autoritaris entre els joves són més preocupants perquè teòricament han sigut educats justament en contra de l’autoritarisme. No em refereixo solament a Espanya, encara que també em refereixo a Espanya, sinó al conjunt de les societats occidentals.

Aquestes tendències són visibles en el gran teatre del món. La victòria de Donald Trump ho corrobora fins a cert punt, perquè el 37% de la població menor de 29 anys va votar per ell mentre que el 55% va votar per la seva contrincant, Hillary Clinton, i com també ho corrobora l’empenta dels partits nacionalistes i populistes en diferents països del món, fins i tot podem dir que en alguns dels grans països, com el Regne Unit o Alemanya.

Els populismes i els nacionalismes són en si mateixos moviments autoritaris, que estan disposats a imposar les seves idees als altres, i per tant haurien de ser un motiu de preocupació per a tots. El fet que la joventut, o més ben dit, que una part de la joventut, i no ha d’oblidar-se que ens referim a una part molt activa d’ella, estigui participant en la primera línia del front dels moviments autoritaris, fa que ens preocupem encara més, perquè les grans revolucions socials vindran, precisament, de la mà de la joventut.

El paper de la joventut ha adquirit una importància que mai va tenir en el passat. L’antropòloga i poeta Margaret Mead va vaticinar al seu dia que arribaria un moment que els adults aprendrien dels joves, i això és un fenomen que ja està passant ara. N’hi ha prou de veure la desimboltura amb què els joves dominen les noves tecnologies per adonar-se que estan al davant dels adults. Una cosa semblant passa també en moltes altres esferes.

Això hauria d’obligar els joves a ser sempre reflexius quan emprenen una nova empresa. Tenen més responsabilitats que els adults atès que han sigut més ben  educats que ells, i també perquè són ells els que marquen les tendències que més endavant seguiran les societats occidentals. Potser en alguns països del tercer món, la joventut encara no hagi assumit aquest paper, però en les societats que ens són pròximes els joves ja són decisius.


Periodista.