Polítics per Sant Jordi

Polítics a les parades de llibres. N’hi ha que se'ls veu incòmodes, com futbolistes mudats per recollir un premi, o com actors porno simplement vestits. Potser els costa no ser el centre d'atenció amb el seu llibre d’actualitat. Si han de signar exemplars al costat d'un mag, un cantant o la youtuber de torn, els surt aquell somriure forçat, el mateix que fan servir quan entomen els revessos del seu partit a les eleccions.

Aleshores busquen la complicitat d'un escriptor que es trobi a prop, si pot ser un escriptor literari, com dient “com ens hem de veure, això és competència deslleial”, però, estimats polítics, fa anys que aquesta complicitat va molt cara, i l’escriptor mira cap a una altra banda o gaudeix mentre signa aquell exemplar que li ha posat al davant la lectora assídua, intel·ligent i simpàtica, sortida com una benedicció d'entre la multitud. Després el polític torna a la seva tasca: deixar-se observar per la gentada -“aquesta cara em sona...”-, esperar alguna frase de suport, algun votant fidel que compri el llibre, i mirar de reüll el mòbil per comprovar que per Sant Jordi el temps passa molt a poc a poc.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

A l'altra banda del mirall, la dels lectors, també hi ha polítics que sembla que només es dutxin pel mètode del bany de masses, encara que després descobreixin que les masses són impermeables. Li va passar a García Albiol a Badalona, i en part als líders de Ciudadanos a Barcelona. En aquest cas van aixecar la carpa del seu partit al centre de la ciutat, al costat de les parades de llibres, van repartir roses de color taronja i després es van queixar que Sant Jordi s'ha convertit en una jornada polititzada i que hauria de ser per a tothom.

Jo trobo que les carpes dels partits polítics no hi pinten res a la festa del llibre, però amb més raó si l'estratègia de crear el conflicte on (encara) no n’hi ha, i després acusar els rivals de fer exactament això. Sant Jordi ha estat sempre el dia del llibre, un exemple de la diversitat de gustos, i a més a més una festa de la llibertat d'expressió en tots els sentits. Dir el contrari és cinisme.