El col·lapse de la renda garantida de ciutadania

La protecció dels sectors més vulnerables de la societat és una màxima ineludible en un Estat social i de dret. Els efectes de la crisi iniciada fa una dècada han provocat que la pobresa s’hagi convertit en un element quotidià. Ho demostren unes dades tristament aclaridores. Uns 13 milions d’espanyols estan en risc de pobresa o d’exclusió social, segons l’informe L’estat de la pobresa a Espanya del 2017. Xifra que fa que el nostre país sigui el tercer de la UE–només al darrere de Grècia i Xipre– on va créixer més el risc de pobresa des del 2008, l’any del tret de sortida de la crisi.

És per això que poques reivindicacions estaven més que justificades com la que es va iniciar a Catalunya el setembre del 2011, sota el lema Rescatem les persones. Es va obrir una iniciativa legislativa popular que va recollir 121.191 firmes de suport. El Parlament va aprovar per unanimitat sis anys després la renda garantida de ciutadania (RGC). S’establia que totes les persones i famílies que no tinguessin ingressos, o que fossin inferiors al llindar de la RGC establert per la pròpia llei, tindrien dret el 2017 a una prestació econòmica de 564 euros/mes per a una persona, amb un màxim familiar de 1.071 euros/mes.

El 15 de setembre passat s’havia de començar a implementar aquesta ajuda, però avui més de 50 entitats socials denuncien un col·lapse o negatives injustificables. Situen en 40.000 el nombre de casos pendents de resolució o denegats. La Conselleria de Treball, encarregada de la gestió d’aquests expedients, desmenteix aquest volum de xifres, encara que tampoc actua –segons les entitats– amb la transparència desitjable. Així les coses, la comissió promotora de la RGC va entregar ahir una carta al Parlament per reclamar que s’adoptin les mesures necessàries per complir la llei, amb el suport de les alcaldies de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat i Montornès del Vallès..

Ni la prolongada falta d’un Govern estable justifica que es demori la concessió d’una ajuda a ciutadans que la necessiten per a una existència digna. El dret d’una renda garantida de ciutadania és un dret social que no admet retallades encobertes ni una tramitació que s’encalli en laberints administratius. Estem parlant de pura solidaritat davant l’exclusió social.