Compte, que no estem tan malament

Res és gratis, però tampoc sol ser tan car com diuen alguns venedors quan intenten col·locar el producte. La frase serviria per resumir el que ha tingut lloc en l’economia catalana des de l’octubre passat. Sens dubte, el procés ha tingut i té els seus costos, però no suposen ni de lluny la catàstrofe ni l’enfonsament que van pronosticar en el seu moment el Govern i altres il·lustres institucions com el Banc d’Espanya, l’Airef, el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea.

Alguns ministres van predir a finals d’octubre que es produiria una frenada del creixement de l’economia espanyola de fins a vuit dècimes del PIB a causa de la inestabilitat catalana. Més de 4.000 empreses han traslladat la seva seu social a altres autonomies i el turisme, sobretot el de més poder adquisitiu, se n’ha ressentit, malgrat el 155. Però alhora, gairebé cada mes, el port i l’aeroport de Barcelona han mantingut xifres de creixement incessant, fins a aconseguir en tots dos casos rècords històrics, tant al tancament del 2017 com el primer trimestre del 2018. Tot i que les empreses de transports de mercaderies han patit caigudes de fins al 20%, segons Foment, en alguns mesos.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Alguna cosa no quadra: o no van arribar tants turistes com constataven les xifres registrades a l’aeroport o tampoc es van descarregar les mercaderies al port de Barcelona que després algú havia de transportar al seu torn als seus respectius destins. Al final, sembla que les previsions més ajustades a la realitat han sigut les que han reflectit l’activitat de les grans infraestructures. Perquè ara, casualment en ple debat sobre la possibilitat o no d’aprovar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2018, Espanya torna a anar bé, i l’impacte negatiu del procés, tot i que tot segueix tan empantanegat com sempre o pitjor, pràcticament es considera nul. De sobte, amb un lapsus temporal de només un trimestre, s’ha passat dels vaticinis de la frenada del creixement a la revisió a l’alça. Ho han fet tant el Govern i el Banc d’Espanya com la Comissió Europea, l’FMI i fins i tot l’Airef, un dels organismes independents més pessimistes en les seves primeres previsions sobre els efectes de la tensió independentista. 

Al final, el PIB de Catalunya va créixer el 0,7% durant l’últim trimestre del 2017, i el 3,3% en el conjunt de l’any, dues dècimes per sobre de la mitjana espanyola i només una menys que Madrid, que ni va patir els atemptats terroristes de l’estiu passat a Barcelona i Cambrils ni va celebrar un referèndum independentista. O sigui, que és millor posar sordina a segons quines previsions. I això tant és vàlid si són negatives com en el cas que siguin excessivament optimistes.