Al comptat
L'empresari català i les idees abstractes
Més que països el que competeixen són ciutats i conurbacions i aquesta és la carta que ha de jugar Catalunya amb Barcelona com a capdavantera
/
La frase m’ha fet reflexionar: «Els catalans mai han entès les idees abstractes. Per això no comprenen ni la monarquia ni les societats anònimes».
Profund pensament del notari Noguera, un d’aquells «notaris dels d’abans». El cert és que la frase, al marge de ser una broma que arrenca somriures, podríem dir que conté una ajustada descripció del panorama empresarial català. Som més manufacturers que financers i banquers, encara que dels segons... d’haver-n’hi, n’hi ha (no fa falta rebobinar gaire per trobar els Fainé, Oliu i companyia).
De totes maneres, aquest perfil industrial és potser el que ha retret sempre els empresaris catalans a l’hora de participar, no només en grans cites d’aquelles que omplen les tardes i nits madrilenyes («a Madrid, a la tarda, o dones una conferència, o te la donen», es diu), sinó en operacions que mouen capitals milmilionaris o privatitzacions (Endesa, Iberia, Telefónica...). I després van venir els laments.
Per a aquests jocs hi ha els patrons de la capital a l’estil Florentino Pérez, disposats a participar en la recomposició del mercat lliure sota la supervisió del Govern de torn. També a Catalunya en tenim d’aquests, però el cert és que predomina l’industrial.
Però fugint dels estereotips, que tant han contribuït a allunyar Madrid i Barcelona, sense que en realitat siguin tan diferents, han sorgit a Catalunya nombrosos emprenedors de nova fornada, uns per generació gairebé espontània, sense avantpassats de la burgesia industrial, i altres sortits de sagues familiars de tota la vida però que han volgut buscar el seu propi camí empresarial.
És tot aquest teixit el que Catalunya ha de potenciar. Són aquestes noves empreses i projectes sorgits a l’empenta del Mobile World Congress, Barcelona Tech City i altres el que s’ha de potenciar, amb Barcelona com a capdavantera. Encara que la capital catalana hagi perdut en els últims mesos una mica de múscul, té encara suficient força com a marca per reprendre el vol.
Notícies relacionades
Sense mimar i potenciar aquests nous actors i les seves start-ups, poc tenen a fer Catalunya i el seu capital en aquest món. Menys voler emular Nova York, Londres i fins i tot Madrid (el capital sempre recala on hi ha el poder polític) i més mirar San Francisco, Boston i altres ciutats que han sabut trobar el seu lloc al món sense ser el centre polític del país al qual pertanyen. Més que països, competeixen ciutats i conurbacions. I això no són idees abstractes. És l’ocasió de demostrar que el notari Noguera tenia tota la raó.
