'Fake news', una de les noves formes de masclisme

Recentment el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat dos informes sobre les fake news –les notícies falses que es difonen–  a internet. En aquest cas un sobre qüestions relacionades  amb el gènere i un altre sobre violències masclistes. L’anàlisi presentat constata, una vegada més, la clàssica frase «una mentida mil vegades repetida esdevé una veritat».  

El feminisme està de moda, com ja hem comentat altres vegades.  Afortunadament se’n parla i això permet sensibilitzar la ciutadania sobre els drets de les dones i la igualtat en àmbits que abans era molt difícil. La cara fosca del fet que es faci més visible és els anticossos que desperta. Les fake news, en aquest sentit, són una de les formes  més recents de mostrar aquesta propietat camaleònica del masclisme per la qual, cada època històrica en la qual el feminisme ha pogut avançar una mica (han estat anomenades onades), hi ha hagut expressions reaccionàries, masclistes i virulentes intentant aturar aquest avenç.

Creació d'un estat d'opinió

En aquest cas les fake news intenten  sistemàticament desprestigiar el feminisme com a moviment i la seva raó de ser en uns casos falsejant o distorsionant  notícies reals,  en altres casos  donant veu a notícies falses i per últim il·lustrant continguts masclistes. Pel que fa a les polítiques de gènere ens trobem amb notícies que pretenen ridiculitzar i desvirtuar iniciatives com ara aquesta: «La Junta d’Andalusia regalarà la matrícula universitària a les dones que denunciïn un home per violència masclista». Notícies com aquesta, formulades així,  intenten crear un estat d’opinió d’injustícia envers les dones que no pateixen violència masclista. En realitat aquesta mesura pretén: per una banda facilitar sortides i millores vitals a les dones que viuen una situació de violència i, a més, reconèixer la situació de vulnerabilitat econòmica en la qual es troben moltes dones quan aconsegueixen separar-se d’una parella que les agredeix.

Altres notícies falses sobre violències masclistes  sobredimensionen les anomenades denúncies falses per part de dones en casos de violència o argumenten l’important percentatge d’homes asassinats a mans de les seves dones. Són dos dels casos típics i recurrents que pretenen esborrar la concepció estructural de la problemàtica amb una arrel masclista i patriarcal de la violència contra les dones per convertir-la en un problema individual o, fins i tot, una estratègia orquestrada pel que en alguns sectors altament masclistes és anomenat «la ideologia de gènere». Pretenen convertir la víctima en botxí.

Ens trobem, doncs, davant una nova victimització de les dones. Que no es queda només en les mentides sinó, tal com relata l’informe, aquest masclisme 2.0 presenta fins i tot mostres de com «cal agredir les dones per viure en una llar d’ordre». Alguns vídeos  fan esgarrifar. Aquesta qüestió obre un nou però clàssic debat sobre la llibertat d’expressió i la inducció a l’odi i la violència. Sense poder-hi aprofundir si  que paga la pena com a mínim preguntar-nos ¿quins són alguns criteris de «censura» o bé de limitació de presència a internet?, ¿en base a quina ideología s’estableixen?, ¿no observem una vulneració de drets i apologia de la violència a les webs que expliquen com cal «alliçonar» les dones? Sembla evident, doncs, que no s’aplica una mirada feminista tampoc en aquests criteris i, un cop més, potser sense voluntarietat, normalitzem –en pro d’una llibertat d’expressió malentesa– la violència contra les dones.

Els mateixos dèficits, prejudicis i desigualtats  

Molt lluny de ser una detractora dels entorns virtuals, crec que cal trobar estratègies per  desmuntar la impunitat amb la qual es pot perjudicar i suggerir perjudicar les persones a la xarxa i, especialment les dones. Internet és un reflex de la societat en què vivim. On trobem manifestades totes les mancances, prejudicis i desigualtats .

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

És una gran notícia que el CAC produeixi aquest tipus d’informes que permetin visibilitzar l’impacte d’aquestes fake news  en un moment on el bombardeig mediàtic i la manca d’objectivitat estan tan vigents. No obstant, la mirada de gènere que s’apliqui en la seva elaboració ha d’estar també neta de prejudicis i no alimentar mites. Així doncs em pregunto: ¿a Catalunya no es produeixen fake news sobre violència masclista? ¿Les fake news sempre estan produïdes en entorns de baix nivell socio-econòmic o en països islàmics o llatinoamericans? Malauradament, el masclime i les seves múltiples formes són universals. 

És important reflexionar sobre com busquem per descobrir el que trobem. És així com transformarem.