L'agonia política

Prometo que avui tenia intenció d'escriure sobre una altra cosa, però es veu que la mentida és addictiva. El culebró de la trepidant vida universitària de Cristina Cifuentes ens atrapa cada dia amb els seus infinits embolics. Estem davant una política encara en exercici que fa gala al mateix temps de la seva supèrbia, la seva ignorància i la seva falsedat. Cifuentes, des de fa dies sense credibilitat, ha enviat una carta a la Universitat Rei Joan Carles renunciant al seu màster.

La missiva és com una ensaïmada farcida de boles. Resulta xocant el seu sentit de l'humor, al renunciar a una cosa que no ha existit mai. El seu títol era una bola. Cifuentes, entre altres coses, culpa de tot l'embolic la universitat, perquè assegura que va complir escrupolosament amb les condicions establertes. Vaja, que li va semblar normal no passar per allà ni per saludar i obtenir a canvi un títol sense cap esforç, més enllà del pagament de les taxes, només per ser ella qui era.

L'encara presidenta de la Comunitat de Madrid demana disculpes "a qualsevol que s'hagi pogut sentir ofès", un mes després que esclatés l'escàndol. Probablement, es refereix als alumnes que sí que van fer el màster mentre a ella l'hi embolicaven per emportar-se'l. S'oblida, però, del seu greuge als ciutadans a qui representa, perquè va mentir i avui dia ho segueix fent. En lloc d'explicar des del primer moment que l'obtenció del títol havia sigut una mica particular, Cifuentes va optar per la fugida cap endavant fabulant fins i tot sobre com havia sigut l'exposició dels seus treballs.

Mentida flagrant i sostinguda

Notícies relacionades

El PP defensa aguantar fins a saber si Cs recolza la moció contra Cifuentes

Cifuentes no dimiteix: "Tinc el suport del meu partit i del meu president"

A la carta diu que li interessava moltíssim el Dret Autonòmic. Ho sabem perquè s'hi va apuntar, i prou. Com deu ser la cosa quan el tema no li interessa... Ara, la mentida flagrant i sostinguda en el temps la inhabilita per seguir. El seu únic patrimoni com a càrrec públic, i més ella que ja no té ni màster, és la credibilitat. I també va decidir renunciar-hi. I com que la seva situació és tan delicada, no beneficia gens el PP que María Dolores de Cospedal es converteixi en la ministra de Defensa de Cifuentes, i relativitzi les seves mentides.

La falsedat en política no és bona companya en cap cas. Ho diuen públicament ja en el seu propi partit els que no han caigut en l'error de la seva secretària general. Mentir ha de ser sinònim de dimitir. El millor que li podria passar a Cifuentes, i de passada a un cert sector del PP, és no fer-se més mal. Perquè aquest assumpte, que va néixer petit, l'ageganten ells. Les agonies polítiques, que tant li agraden a Rajoy, provoquen una autèntica sagnia de vots. Ella milita des de l'adolescència. Fa anys que dona lliçons i demana dimissions als altres. Ja ho hauria de saber.