LA CLAU

És massa tard, presidenta

Amb el suport de Rajoy, que prefereix tapar vies d'aigua que deixar anar llast, Cifuentes s'aferra a la presidència madrilenya i només 'dimiteix' d'un màster que en veritat mai es va guanyar

1
Es llegeix en minuts
5w0c6726

5w0c6726 / DAVID CASTRO

Cristina Cifuentes ja no vol el seu màster en Dret Públic Autonòmic. Gairebé un mes després d’esclatar l’escàndol, entona un tímid mea culpa –«Si jo em vaig equivocar i hauria hagut de rebutjar les facilitats, demano disculpes per això»–, torna un títol per al qual en veritat mai va fer mèrits, i anar-hi anant, presidenta. Cifuentes dimiteix del seu inexistent màster igual que qui això escriu podria dimitir de la presidència de la Comunitat de Madrid. Càrrec al qual ella, això sí, segueix aferrant-se, esgrimint el suport de Mariano Rajoy. O, en les seves paraules: «El meu president».

La dirigent madrilenya va tenir dues oportunitats de no arruïnar la seva carrera política. La primera, palmària, va ser el 2011, quan o bé va reclamar o bé va acceptar –als efectes, tant hi fa– que la Universitat Rei Joan Carles l’ajudés a engreixar el seu currículum alliberant-la dels requisits que s’exigia als alumnes sense padrins ni carnet de partit. Tracte de favor que mai hauria d’haver consentit, ni com a vicepresidenta que era de l’Assemblea regional ni com a delegada del Govern a Madrid que va acabar sent.

La segona oportunitat, aquesta ja in extremis, se li va presentar el passat 21 de març, al revelar-se les irregularitats que van envoltar el seu màster. Si llavors, en lloc de procurar-se coartades febles i proves improvisades, hagués explicat amb honestedat el que havia passat sis anys enrere, presentat les pertinents disculpes, tot hauria pogut quedar en anècdota. Empipadora, però superable. S’hauria estalviat contradiccions i no poques mentides flagrants. Ara és massa tard, presidenta.

Notícies relacionades

Tot i així, no està escrit que Cifuentes perdi en aquest envit la presidència madrilenya. Amb la nau del PP a la deriva, Rajoy prefereix tapar vies d’aigua abans que deixar anar llast. I situar Ciutadans davant la disjuntiva d’empassar-se el gripau o entregar la comunitat al tàndem PSOE-Podem, pagant la consegüent factura a les urnes.