El feminisme de majories socials

La vaga de les dones convocada a nivell internacional aquest 2018 ha sigut un gran èxit pels suports quantitativament importants de la societat i per la seva implicació transversal. Les feministes hem d’analitzar les causes de l’èxit i transformar la mobilització en una nova agenda política per la igualtat, que aconsegueixi avenços per a les dones. 

¿Com hem passat de manifestacions minoritàries a una de les manifestacions més grans al voltant d’un tema social? ¿Per què a Espanya ha tingut tant d’èxit?

Alguns dels elements que considero més rellevants per qualificar d’exitosa aquesta convocatòria són: mobilització internacional de dones de tot el món coordinant una agenda comuna; paper clau del moviment de dones nord-americanes i de les sindicalistes; a Espanya, la participació massiva en les manifestacions del dia 8 de març; la participació activa dels i les joves en les manifestacions; la implicació d’àmbits amb gran influència social, com són ara les dones del món del cine i del periodisme, i la convocatòria dels sindicats de l’aturada d’unes hores que, malgrat que va generar certes contradiccions respecte a una teòrica «vaga de les dones», va impactar en cada empresa i cada persona es va haver de plantejar si adherir-s’hi o no. 

Accions del segle XXI

Aquesta gran mobilització no sorgeix del no-res sinó d’una sèrie d’accions des del començament d’aquest segle: les xarxes contra la violència de gènere, que la va portar a l’agenda política i ha fet que tingui més visibilitat que en altres països; les dones joves que el 15-M van proclamar «la revolució serà feminista o no serà», o el tren de la llibertat en contra de l’intent de retallar l’avortament el 2014, que va ser la mobilització transversal més important del feminisme en la nostra democràcia.

La força de les dones nord-americanes ha tingut una importància estratègica. Elles estan liderant l’oposició a Trump, i el contagi al món del cinema ha fet que artistes de referència arribin amb el discurs feminista a sectors de la població on d’una altra forma no hi hauria calat.

Les dones estem connectades, i no només les teòriques expliquen que la discriminació és comuna a totes la cultures i països, sinó que qualsevol dona pot seguir, a través de les seves xarxes, exemples concrets de discriminació de les dones en qualsevol lloc del món. Així veiem en directe com la discriminació de gènere és una qüestió present en tots els àmbits i territoris, no pas una circumstància concreta d’un país, d’una cultura o d’un àmbit, cosa que fa que ens indignem més. 

Resultats concrets

A Espanya, les feministes podem transformar l’èxit d’aquesta mobilització en resultats concrets per a les dones. Tenim una gran oportunitat per aprofitar el moment d’adhesió social per comprometre els poders polítics i econòmics amb accions concretes. Recordem que els que estan als antípodes de la igualtat han acabat adherint-se a aquest 8 de març. Mariano Rajoy, tres setmanes després de dir «el tema de la bretxa salarial no es toca» i que el seu Govern s’oposés a la vaga, va acabar col·locant-se un llaç lila. Albert Rivera, amb un dels programes polítics més retrògrads per a les dones, es va atrevir a oferir-se com a líder transversal del feminisme. Per descomptat que necessitem homes còmplices per avançar, però això significa fer un pas al costat per escoltar, assumir i pactar, i no ocupant els espais de les dones sinó cedint alguns dels que ells ocupen en exclusiva.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En aquests moments, després d’haver aconseguit lleis de referència i el dret a la paritat en l’àmbit polític, l’agenda dels drets de les dones passa per la igualtat en l’àmbit econòmic. Els principals reptes en aquest àmbit han de ser: aconseguir la paritat en els llocs de decisió de les empreses, acabar amb la bretxa salarial, estar presents en tots els sectors. Tres objectius perfectament quantificables, que permeten fixar objectius mesurables.

«Perquè només la llibertat, quan s’acosta, fa visible l’esclavitud». Aquesta frase de María Zambrano és una de les meves cites de capçalera. Actualment les dones som prou lliures per visualitzar la injustícia que vivim, i disposar de millors eines. Les dones hem de ser conscients que l’èxit en les recents convocatòries són fruit de la feina prèvia de les feministes. Actualment disposem d’una situació més favorable i més suports per impulsar una nova agenda més ambiciosa i compartida amb gran part de la societat.