La majoria de 66

Malgrat el seu excés de cinisme -¿Com pot ser que no recordi que va indultar Alfonso Armada?-, Felipe González conserva intacte el seu olfacte polític, un talent que avui tenen atrofiat la majoria dels dirigents, asfixiats pel màrqueting i les analítiques. En la seva oportuna intervenció a Salvados -els diners comencen a estar farts de la passivitat de Rajoy-, l'expresident va assegurar que si estigués a la Moncloa, trucaria immediatament Oriol Junqueras per parlar. Més enllà de l'impacte emocional pel missatge que li acabava d'enviar el líder d'Esquerra, el cert és que el partit republicà, -igual que el PDECat, com va explicar el mateix González-, conserva la seva vocació de partit polític i com a tal acredita gairebé 90 anys de fèrries conviccions a més d'una experiència efectiva de govern. Estirar aquest fil és l'única oportunitat que queda de sortir del laberint català. I el drama és que, perquè l'invent funcioni, caldria trobar un altre fil a la cúpula de l'Estat. ¿S'estava oferint González en aquella entrevista? Ho sabrem en les pròximes setmanes.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Mentrestant, el magistrat Pablo Llarena segueix fent d'habilitat de Rajoy, no perquè segueixi els seus dictats sinó perquè les seves decisions judicials ocupen el buit en l'exercici de les responsabilitats polítiques del president. I amb els diners de tots els espanyols -catalans inclosos, com diria el diputat Carrizosa-, malgrat els errors, continua buscant una "investidura encertada". En aquest punt, el jutge és víctima d'una endimoniada legislació espanyola i de la desídia dels que van aprovar l'aplicació del 155 per convocar eleccions. Perquè si qui defensa la independència no pot exercir de diputat per "risc de reiteració delictiva" llavors no l'haurien d'haver deixat presentar-se a les eleccions. Perquè una vegada elegit, els drets polítics que es lesionen no són els de Jordi Sànchez sinó els dels seus votants, tan fonamentals com els dels que no el van votar.

Així doncs, un cop posada de nou en evidència aquesta contradicció legal, ja és el moment del govern efectiu en mans dels 66 diputats que sumen Junts per Catalunya i Esquerra. S'han acabat les apostes. I que Puigdemont el beneeixi com a "govern provisional" fins que torni.