Quan els lleons es mengen els gladiadors

Ja els sento: es veia venir, ja ho deia jo. M’ho veig venir: a Ernesto Valverde li va agafar un atac d’Unai Emery. Se sent, se sent: ¿on era Messi? Ho temo: nedar, nedar i nedar per morir en la riba d’Europa, a la platja del Reial Madrid. Ho llegeixo: ¿no vam aprendre del que va passar al camp del PSG? ¿no ens en recordem de Torí? Ja veig el primer mem: AD10S. ¿Pot ser casualitat que el jogo bonito del Manchester City i el Barça hagin caigut la mateixa nit?

Ja ho deia la portada d’ahir de La Gazzetta: Mission impossible. Sempre hi han cregut. Fins i tot al Camp Nou. Encara més, vistos els dos partits, hauria pogut passar el Barça, sí, és clar, i tant, però la Roma ha sigut un equip que mai, mai, li ha girat l’esquena a la possibilitat de merèixer la classificació. Tothom va tenir la sensació, al Camp Nou, que els romans, de la mà d’Eusebio Di Francesco i Ramón Monchi Rodríguez, que exerceix el seu primer miracle, havien merescut més bon resultat que el 4-1.

El Barça de la Supercopa

Aquesta mateixa sensació devia calar al vestidor blaugrana. Cert, ningú a les catacumbes del Barça va pronunciar, mai, la paraula triplet, però la impressió que era possible es podia palpar amb més il·lusió que joc, cert, però amb un munt d’estadístiques sobre la taula que ahir a la nit van esclatar davant els ulls de milions de culers, que, des de qualsevol racó del món, van passar vergonya al veure que, de cop i volta, passats gairebé vuit mesos, torna a aparèixer el Barça de la Supercopa, que el rècord de la Lliga, Copa i Champions havien enterrat.

Ja els sento: s’ha de cremar tot, aquesta eliminació és tan lamentable, tan dolorosa, tan impròpia d’un equip del nivell del Barça que, fins i tot, embrutarà (per alguns, per molts, ¿per tots?) la més que possible (¿o hi ha qui torna a dubtar-ne?) conquista de la Lliga i fins i tot la celebració de la Copa. Perquè, sí, vist el partit d’ahir a la nit, el culer, fins i tot el més malaltís, el més creient, té dret a dubtar. El Barça d’ahir a la nit pot, perfectament, no guanyar ni un partit més fins a final de temporada, perquè ahir a la nit no va poder marcar el gol que necessitava.

Recordant el 2009

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

No ens enganyem, el Roma era, en efecte, l’equip ideal per jugar aquests quarts. D’aquí ve que la derrota, la golejada, l’eliminació sigui més dolorosa i sagnant perquè, en efecte, no és el mateix caure a quarts contra un equip com el Roma, que ser eliminat a semifinals pel Madrid, la Juve, el Liverpool, el Sevilla i/o el Bayern.

I ha sigut, precisament, a l’Olímpic de Roma, l’escenari en què, el maig del 2009, Pep Guardiola va motivar el seu equip per a aquell gran triomf amb un vídeo estremidor enquè va barrejar petites gestes de cadascun dels seus futbolistes amb escenes de la pel·lícula Gladiator i el Nessun Dorma de l’acte final de l’òpera Turandot. Ahir a la nit, els lleons es van menjar els gladiadors.