El silenci els delata

Però res d’això ha passat i aquest silenci, aquesta desil·lusió, aquesta traïció fins i tot als socis del Senat que els va prometre que estaven a punt de tancar un fitxatge "que ens fa molta il·lusió", és la que està propiciant el reconeixement (silenciós) d’un dels grans fracassos de l’era Laporta.

Notícies relacionades

París i el Tour s’entreguen a la màgia de Barcelona

Ducati confirma que Marc Márquez no tornarà a córrer fins al 2026

Ningú en el Barça ha obert la boca després de l’últim divendres negre. D’acord, sí, els periodistes creients continuen parlant en el seu nom, per la seva boca: feia ja una setmana que sospitàvem que no volia venir; si no ens vol, que no vingui; millor, així no farà clan amb Lamine en una amenaça creixent d’un renéixer del clan Messi; millor així, tot això que ens estalviem, va ser ell que ens va trucar, no era la prioritat... Pamplines, deia el papa: dit, idea, comentari o expressió que es considera poc sincera i que es presenta com a excusa, disculpa o justificació.

És cert, rotunda veritat, que ells parlen del que volen: grans ingressos (silenci sobre despeses i deute), trasllat ¡ja! a l’Sportify Camp Nou, contracte (irrealitzable) amb Líbia... Però del divendres negre, adeu a Nico, multa de 60, no de 15, no, de 60, de la UEFA, que veurem com la comptabilitza l’auditora Crowe Global en el balanç del curs passat, encara per resoldre i reducció de l’aforament en el Gamper de 60.000 a 35.000. El club no diu ni mu de tot això. Bé, tampoc ningú li exigeix explicar-ho. Tots els creients es conformen a començar a parlar del Luis Díaz, un altre llest que el primer que els ha dit és que si ve i no és inscrit abans del 30 d’agost, vol cobrar una prima... d’espera.