El silenci els delata

Però res d’això ha passat i aquest silenci, aquesta desil·lusió, aquesta traïció fins i tot als socis del Senat que els va prometre que estaven a punt de tancar un fitxatge "que ens fa molta il·lusió", és la que està propiciant el reconeixement (silenciós) d’un dels grans fracassos de l’era Laporta.

Notícies relacionades

L’Arsenal i viatjar al Kazakhstan, les amenaces de la Champions

Lamine, dins i fora

Ningú en el Barça ha obert la boca després de l’últim divendres negre. D’acord, sí, els periodistes creients continuen parlant en el seu nom, per la seva boca: feia ja una setmana que sospitàvem que no volia venir; si no ens vol, que no vingui; millor, així no farà clan amb Lamine en una amenaça creixent d’un renéixer del clan Messi; millor així, tot això que ens estalviem, va ser ell que ens va trucar, no era la prioritat... Pamplines, deia el papa: dit, idea, comentari o expressió que es considera poc sincera i que es presenta com a excusa, disculpa o justificació.

És cert, rotunda veritat, que ells parlen del que volen: grans ingressos (silenci sobre despeses i deute), trasllat ¡ja! a l’Sportify Camp Nou, contracte (irrealitzable) amb Líbia... Però del divendres negre, adeu a Nico, multa de 60, no de 15, no, de 60, de la UEFA, que veurem com la comptabilitza l’auditora Crowe Global en el balanç del curs passat, encara per resoldre i reducció de l’aforament en el Gamper de 60.000 a 35.000. El club no diu ni mu de tot això. Bé, tampoc ningú li exigeix explicar-ho. Tots els creients es conformen a començar a parlar del Luis Díaz, un altre llest que el primer que els ha dit és que si ve i no és inscrit abans del 30 d’agost, vol cobrar una prima... d’espera.